[youtube]wpLZ4FkQB1M[/youtube]

Si a TV3 hi ha L’homo APM? també hi hauria d’haver l’homo marató i no sé per què fa quatre anys, els de La marató -quan van decidir atorgar la conducció del programa més llarg de l’any a un sol presentador- no van pensar ja en Josep Cuní per fer-se càrrec d’aquestes quinze hores de televisió. Acostumat a cinc cada dia, què són deu més? Bromes a banda, Josep Cuní es va fer seu un programa amb una estructura i uns continguts que any rere any són calcats: testimonis, divulgació, actuacions musicals i les actuacions del presentador de torn. No és que Cuní personalitzés La marató ni en fos el protagonista. Va tenir moments per exhibir la faceta pallassa que la situació requereix, com tocant les maraques amb La Trinca -traient culet- o ballant el ball del fanalet amb Lloll Bertran o cantant un bolero. Però la temàtica de La marató s’adequa al perfil del presentador estel·lar de TV3, el que al matí t’entrevista un conseller i al migdia intercanvia receptes de peix amb una mestressa de casa: sap imprimir emoció amb les entrevistes amb els testimonis, entendrir-se amb els menuts i, alhora, buscar una rialla per desdramatitzar la situació.

[youtube]N5lgzNRSvHY&feature=channel[/youtube]