Els programes de La Trinca (siguem curosos, Gestmusic) estan tallats per un mateix patró (siguem curosos, format): són un càsting infinit, que no s’acaba mai, sempre hi ha semifinals, eliminatòries, repesques i una pre-final i una gran gala final. Són experts en fer d’un simple concurs, un concurs enrevessat. Només cal que feu memòria i recordeu l’últim Tu sí que vales a Tele 5. I així, després dels sis càstings territorials -que els trincos van realitzar en diversos auditoris i teatres del país- TV3 va emetre dimarts la gala final dels càstings de Buscant la Trinca (podeu veure el programa complert en aquest enllaç).  Un format diferent, un escenari que feia patxoca i els tres membres del jurat decidint en solitari sense l’acompanyament de les tres membres fèmines (Carme Conesa, Lloll Bertran i Txell Sust). Més seriós tot plegat  -més càsting real i menys teatre deambulant per províncies-. Aquest càsting final recordava els clàssics d’Operación triunfo, l’especial d’abans de les gales: amb les impressions dels candidats, escenes breus d’assajos de coreografies i de posades en escenes, d’empastar veus…tot el que va fer l’equip artístic de Gestmusic (els professors de música i de dansa que tenia al cap)  amb els futuribles trincos en dues intenses jornades. I la Beth fent els comentaris pertinents. I després, a escenari, les interpretacions. Molt millor aquesta garbellada polida que el que havíem vist fins ara. El programa va ser un festival d’esperit i empenta trincaire, protagonitzat per excel·lents candidats  amb els conjunts definits i les cançons assignades i tots arregladets com si sortissin a Reservoir Dogs. Gestmusic és l’art del càsting fet espectacle.