[youtube]sqA1Qd5akp8[/youtube]

Una televisió generalista com  TV3 ha de tenir a la graella una sèrie familiar per allò de riure-se’n dels problemes quotidians que tots tenim a través dels problemes quotidians que tenen els altres; els que surten per la tele i són de ficció. I La sagrada família, de Dagoll Dagom i Mediapro, ocupa aquest lloc: és el relleu de Majoria absoluta, tot i que la família protagonista sigui menys nombrosa, menys esbojarrada i amb situacions còmiques molt menys surrealistes que a la comèdia de Joaquim Oristrell. Jordi Bosch (Pau) interpreta també el pare de família i el seu paper no difereix massa del de Majoria absoluta. Però la protagonista de la història és ella Lluïsa Castell (Remei) fent de mediadora familiar.  Per cert que en el Telenotícies vespre van aprofitar l’estrena de la sèrie per incloure un vídeo divulgatiu sobre la feina de la mediació. L’excusa argumental és abordar les relacions familiars a partir dels casos que la Remei ha de resoldre i que es poden aplicar a la seva i a gairebé totes les famílies. No és una comèdia de gags, de riallada amb caiguda lliure. És una comèdia realista -amb tints de neorealisme italià- de somriures còmplices amb l’espectador. Un realisme que es veu en els decorats; cuina i menjador versemblants i no d’aparador–. Hi ha molt de plató però no es nota.

Els símils amb el món animal -un recurs fàcil alhora de plantejar comparacions amb el món familiar- ajuden a metaforitzar els conflictes de què tracten: la incomunicació amb la parella, la incomunicació amb els fills, la solitud del mascle de la manada…Amb molt de plató i amb poques escenes a l’aire lliure, és una comèdia més cinematogràfica i menys teatral que les altres dues grans produccions de Dagoll Dagom per a TV3. Que ningús s’esperi  La memòria dels Cargol i Oh Europa! I la seva seqüela Oh Espanya! I que des d’aquí reclamem que el 300 les recuperi ja. Potser és molt agosarat però hi havia alguns moments que la sèrie ens recordava Modern family , de l’ABC, considerada la comèdia nord-americana revelació del 2009.