[youtube]ij5XqNraQBs[/youtube]

El personatge d’en Monràs de Ventdelplà és una evolució, un avatar refinat d’aquell pagès Pere Pau Esclatasangs, de la genial La memòria dels Cargols de Dagoll Dagom. L’actor Pep Cruz cedeix part del seu ADN per elaborar un personatge que tot i no ser el protagonista és l’esperit de Ventdelplà. Sense la feina actoral de Pep Cruz, en Monràs seria molt diferent. Cruz manté l’accent gironí i incorpora a la sèrie aquelles frases fetes, expressions de la Catalunya de pagès; aquell càsum seuna que s’escapa del català normatiu però que fan de la llengua una eina viva,  a estimar.

En Monràs representa un arquetip molt comú a la Catalunya dels campanars i dels metges que encara visiten a casa. En Monràs és el terratinent, l’amo, aquell pagès que amb quatre porcs ha acabat menant una granja, després una explotació ramadera i que amb els anys ha augmentat/blanquejat el negoci diversificant-lo: podeu pensar amb  clubs nocturns, amb  immobiliàries… En Monràs és un especulador: de camps de golf, de centres comercials, capaç de calar foc a un terreny boscós per fer la punyeta a la competència. I en Monràs representa molts casos de corrupció que tots tenim el cap. I ara que ha sortit de la presó, viurà el seu purgatori particular entre els retrets dels veïns, amb la mirada acusatòria d’amics, coneguts i saludats. Encara que el verdader calvari el va viure quan amagava la culpa, fent-se perdonar pagant tractors i arreglant cases cremades. Però en Monràs, com tots els especuladors, és un supervivent. I després d’uns quants capítols de martiri, se’n sortirà. Com se n’acaben sortint tots els corruptes que tenen el cap.