[youtube]kRmIoUobFRk[/youtube]

Les biografies novel.lades i fetes pel·lícula no deixen de ser una idealització del personatge; un homenatge a la figura en qüestió presentat com una telenovel·la amb pressupost. Des de Paquirri (Tele 5) fins Adolfo Suárez (Antena 3), del que es tracta és reconstruir un imaginari contemporani basat en hemeroteca però sobretot amb mites i llegendes de personatges públics i populars. Ho ha fet des de sempre la BBC i també Mediaset de Berlusconi…per què no la ficció espanyola?  No crec que sigui qüestió de manca de creativitat dels guionistes alhora d’imaginar arguments i protagonistes…l’opció conservadora és sempre la del biopic. I després de toreros, folklòriques, polítics…ara toca el torn als nobles, a prínceps i princeses,  i Cayetana de Alba era el primer nom de la llista; amb el permís de la història de Sofía de Grècia que està preparant Antena 3.

El primer capítol -infantesa, adolescència i joventut- destil·lava conte de fades a l’inrevès: la nena rica però infeliç. Un pare sever, un personatge rebel encotillat per un  nom i una història (se la veu agenollada, collint patates al costat d’una minyona o consolant una família pobre d’una desgràcia….imatges que adornen l’esperit lliure del personatge) i sobretot l’obsessió de la jove hereva per la seva antecessora; l’omnipresència del quadre pintat per Goya de la Duquessa d’Alba més famosa, que esdevé una ombra, un fantasma en la sèrie. Fotografia, ambientació, imatge…estèticament, la sèrie no desmereix. I el guió es basteix a base d’anecdòtes; de què si nó.  El més destacat de la sèrie és que la protagonista pot donar la seva opinió: I això va ser el millor de la nit.  Les actrius molt mones, però ni ella era morena -tota la família és rossa rubicund- ni les minyones portaven còfia ni es va casar en un Rolls Royce.