[youtube]30441B2Tvos&feature=related[/youtube]

Que Espanya no guanyi mai Eurovisió sempre és culpa dels altres. Aquesta és la queixa sempiterna de TVE i la denúncia a ultrança, acèrrima que fa José Luis Uribarri des del seu púlpit de Nostradamus eurovisiu. I aquest any Espanya tampoc ha triomfat, tot i acaparar les portades de la premsa nòrdica i que el representant espanyol, Daniel Diges, un noi que sembla Teo però sense ser pèl roig, cantés aquella cançó teatralitzada i de festa de fi d’escola dues vegades. I la culpa? De Jimmy Jump. El que no va aconseguir Karmele Marchante -la polèmica ressuscita sempre aquest anacronisme que és Eurovisió- ho ha fet Jimmy Jump, un espontani professional; hàbil en despistar la seguretat en esdeveniments de gran impacte mediàtic.  El cert és que Jimmy Jump quedava prou integrat en el quadre de ballarins, entre la pallassa i el soldadet de plom. Uribarri estava enfurismat i destacava l’actitud del representant espanyol, que s’ho prenia amb molt bon humor i filosofia: “Em vaig posar a comptar ballarins i vaig veure que en sobrava un!”. El més divertit d’Eurovisió és, però, descol·locar Uribarri, que s’ho pren com un acte de fe sagrat.

I la barretina de Jimmy Jump ja ha generat un debat en els fòrums d’internet sobre si tot plegat no és un boicot dels independentistes catalans contra Espanya. Josmar també portava barretina i tanga i duia dues coristes, també amb barretina i tanga, i va cantar a les portes del festival però la seva pantomima -un gag visionari, el freak pioner- tenia missatge: cantar en català, fer sentir la llengua a Europa. Jimmy Jump ha fet una gràcia que ens fa gràcia perquè fa la punyeta a les ordes espanyolistes però no deixa de ser algú que, amb una barretina, decideix cridar l’atenció, augmentar el nombre de fans a Facebook i ser el vídeo més vist del Youtube. Abans els espontanis amb esperit reivindicatiu desenrotllaven l’estelada o la pancarta de “Catalonia is not Spain”. Ara, s’acontenten en posar cara de bleda, moure els braços al ritme d’un vals i en menys de 20 segons deixar-te caçar per la seguretat. Això no és independència, això és afany de protagonisme.