[youtube]hhKpOz4SROE[/youtube]
Cançó enganxosa en anglès, cossos bonics i el mar mediterrani, sigui Cadaqués, Menorca o Formentera. És la fórmula d’Estrella Damm per vendre cervesa; l’anunci de l’estiu que s’ha instaurat ja com un esdeveniment televisiu. S’ho va inventar fa molts anys Freixenet, que és el clàssic del Nadal. I no és primavera fins que no ho diu El Corte Inglés i l’estiu no es nota fins que no s’escolta aquest “pa pa papa para ra…”. Hem de culpar a Estrella Damm de les nostres expectatives estiuenques. No s’ha creat encara un grup al Facebook?
Prefereixo l’espot del 2009: més bohemi, més realista i una cançó de pop happy igual d’optimista però més tendra. Sembla que els creatius publicitaris hagin volgut refinar l’esperit de l’anunci de l’estiu passat. Enguany els protagonistes em recorden la gent guapa que sortia en els espots de Codorniu, brindant per la vida mentre el sol es pon. Són els néts de la gauche divine. En canvi, el noi que s’enamorava a Formentera l’any passat arribava amb una motxilla i amb ferri, un perfil amb el qual qualsevol jove de menys de 30 anys s’identifica. En la pel·lícula de l’estiu ideal d’Estrella Damm, el grupet de quatre -ja no és un trio- frueix de l’estiu en un veler i els moments que comparteixen desprenen una alegria prefabricada que no destil·lava l’anterior. I hi ha més d’un moment que ens fixem més amb el culet de la protagonista que en la cervesa i en el minut 2 l’ull s’ha oblidat que han sortit postals de Cadaqués i de Menorca. L’any passat ens enamoràvem de la història i del noi i de la noia i de l’estiu i de Formentera i aquest estiu, què volen que els digui, fan ràbia.