Em passa sovint amb els debats de Banda ampla de TV3: tinc la sensació que passen de puntetes pels temes, que es queden amb anècdotes, que a vegades els presentadors interrompen el discurs per intentar agilitzar-ho i s’acaba perdent un fil interessant, que els vídeos d’introducció dels temes són més entreteniment que informació….M’agraden els debats perquè és saludable escoltar les diferents opinions (i a Banda ampla es dóna veu al ciutadà i se’l situa al mateix nivell que l’expert) i perquè de l’opinió no només es comparteix o es rebat sinó que se n’aprèn. I amb Banda ampla no em passa. I aquesta sensació se’m va repetir amb el debat sobre el futur del català.

La veu del simpatitzant de Ciutadans, que sempre es fa notar en els debats amb públic a TV3 alternant el català i el castellà, no hi era. Estava enfeinat fent sonar el clàxon sorollosament pels carrers. Però sí que hi havia molt catalanoparlant que difícilment passaria l’examen oral del nivell C. I això ja és indicatiu del poc ús que se’n fa. És una impressió meva però la mateixa qüestió plantejada a La vida en un xip de Joaquim Maria Puyal, fa ja més de vint anys, la qualitat del català que s’hagués escoltat hauria estat superior. Trist.  De fet, el debat em va provocar tristesa més que indignació. Dic mentida. Em va doldre que es culpi sempre als catalanoparlants de canviar  al castellà  i així “no donar facilitats als nocatalanoparlants per aprendre”. És cert que és un mal hàbit, un automatisme que se’ns activa inconscientment, però la culpa no és de qui no ha volgut, pel què sigui, perquè no ha tingut necessitat, per entorn, aprendre la llengua pròpia del país?   I se’m va escapar un exabrupte quan Justo Molinero, com a il·lustre representant dels xarnegos, va dir allò de que el català viu el seu moment més dolç. Sort que el filòleg Albert Pla Nualart -que ha publicat Això del català- aportava, juntament amb Màrius Serra, els comentaris més interessants, més il·lustratius. Poc abans de l’inici del debat, Espanya s’havia classificat per a la final del Mundial i clar Banda ampla va aprofitar per introduir la qüestió de les seleccions nacionals. En general, el debat -i això passa més amb espais de ràdio que de tele- estava més viu, més fresc a les xarxes socials, al Facebook. Passar del futbol a la llengua i barrejar la nació i el sentiment de país és el debat de sempre fent les preguntes de sempre d’una altra manera. I és bo que TV3 ho plantegi, encara que a vegades sembla que no serveixi per res.