[youtube]NdypDmny50o[/youtube]

El país que tenim és el fil que s’esfilagarsa en l’últim anunci d’Estrella Damm. El país que tenim és una enumeració d’icones paisatgístiques i culturals. El país que tenim és Quim Gutiérrez llegint el diari i prenent una cervesa. El país que tenim són Els Amics de les Arts ben mudats, com una colla ben avinguda, entrant en un bar. El país que tenim comença pels èxits del Barça. El país que tenim són tot coses boniques. Fa temps que els anuncis s’encarreguen d’aixecar els esperits més desencisats i el missatge publicitari ha esdevingut el millor Prozac contra el negativisme. Amunt els cors! semblen dir Els Amics de les Arts. I aquí és on entra el valor que la marca s’atorga a si mateixa. La cervesera en té dues: al juny toca el millor estiu de la teva vida a Formentera, Menorca o Cadaqués –mai Lloret de Mar–, i al gener, l’eslògan és patriòtic. No hi ha banderes; la millor senyera és el patrimoni

[youtube]fiE8KbqQsf8[/youtube]

L’altre espot que aquests dies vol aixecar l’ànim mundial és el de Coca Cola. Si surten nens de diferents colors i condicions –com a Benetton– cantant cançons de grans –podria ser Imagine però és Whatever d’Oasis– ja comencem humitejant els ulls. Si comparem els tancs amb els peluixos i la corrupció amb la donació de sang o els murs amb les estores de “benvinguts” o les armes de destrucció massiva amb els pastissos de la mare, si comparem l’amor amb la por arriba un moment que l’estadística és demagògia. Coca Cola sempre ha alçat l’ampolla per un món millor –com Estrella Damm ho fa pel país– però ara és tan naïf i innocent que, en comptes d’un publicista, sembla que l’ha fet un catequista.