[youtube]5mwHDfl_GIE[/youtube]
Marilyn sempre serà l’estrella i Smash –una sèrie sobre un musical de Marilyn Monroe- vol ser l’estrella de la cadena NBC que l’ha estrenada aquest febrer; dilluns passat es va emetre el tercer episodi. Smash inclou números musicals, sí, però no és una ficció musical pròpia d’un gènere que per a molts és artificiós i naïf però al mateix temps ens fa sentir eternament adolescents. Smash aposta pel realisme i distanciar-se de Glee, amb qui comparteix la quota musical. I el drama, més que el musical, s’aconsegueix amb el realisme de la història: com es munta, des d’una idea, després amb el càsting i els seus entrebancs, un espectacle de Broadway. De moment tenim dues protagonistes, una Marilyn (Megan Hilty) i una segona opció que no respon al perfil però encantadorament talentosa (Katherine McPhee); un director que preferiria fer per enèsim cop My Fair Lady, britànic i seductor (Jack Davenport); una productora (Angelica Houston) que s’està separant del marit que és qui té el finançament, una lletrista (Debra Missing) immersa en un procés d’adopció i un compositor (Christian Borle) amb un ajudant que va tenir la idea i vol la seva recompensa. Smash mostra què hi ha al darrere del teló i les llums de neó, explica dels egos i les ombres però també l’interessant procés de construcció: no només els assajos sinó com s’estructura el musical, amb quins números, amb quines cançons a partir de retalls de vida de la rossa més universal. I tot i que el concepte no és nou –podríem dir, Fama, Eva al desnudo i fins i tot Showgirls– és, com a mínim refrescant, trobar una sèrie que se surt dels tòpics actuals en drama: misteri, thrillers, policíaques, ciència ficció…
Smash, a més, és una aposta intel·ligent per part de la NBC. L’èxit es ramifica amb les cançons centrals de cada episodi, que es presenten amb un hàbil muntatge; de l’assaig a la posada en escena en un musical; Let me be a star no te la pots treure del cap un cop vist el pilot. I si Smash fos un fenomen, fins i tot en un musical real…tot i que no sembla aquest el camí perquè les audiències als Estats Units no van cap amunt sinó al contrari. És el risc d’apostar per un musical sobre una icona. Una curiositat, segurament no accidental: Katherine McPhee va interpretar Over the rainbow en la final d’American Idol; la mateixa cançó i la mateixa dolça imatge amb què s’obre el pilot.