[youtube]gv4oq9fcYOg[/youtube]

Per l’excepcionalitat del document periodístic –i perquè cal promocionar l’exclusiva pròpia– el TN Migdia de diumenge va obrir amb el penediment d’Iñaki Rekarte, expulsat d’ETA i un dels protagonistes d’El perdó, l’especial de 30 minuts que va haver de competir amb un Pujol pletòric a Salvados, que tot i donar titulars ja sentits, la diferència era que es dirigia a un auditori no habitual: Espanya. Els dos documents, però, eren un exercici que poques vegades la tele propicia: el gust d’escoltar.

TV3, que en relació amb el País Basc, entès com una realitat mirall, ha apostat per una visió equidistant i a l’avantguarda, s’ha tornat a avançar relatant el perdó entre víctima i botxí. El document excel·leix per la franquesa, per l’actitud dels dos testimonis, de la capacitat de mirar-se als ulls; primer pas per la reconciliació. I si el document impressiona és gràcies a l’etarra penedit i el fill de l’assassinat; perfils únics en els dos col·lectius.

Évole també va escoltar Pujol. El periodisme d’Évole atrau per l’anecdotari en l’entrevista sense defugir la pregunta compromesa, i quan topa amb algú com ara Pujol, de discurs llarg i metàfores amb introducció, nus i desenllaç, queda K.O. Els espontanis són clau també en el format de Salvados i el cert és que Fundador, el pastor natural de Jaén, votant de CiU i independentista, va “animar” el vídeo. La incredulitat del periodista cornellenc denota una visió unidireccional, poc coneixedor de la Catalunya real. Que Pujol aixequi l’estelada ara no és nou per a la majoria de catalans; però sí per a Espanya. I com sempre, a Espanya ja li va bé fer-se la sorda.