[youtube]NYfdPUtPm0A[/youtube]

Vint minuts a la tele són una eternitat. Donen per molt o per massa poc, tot depèn dels nostres interessos com a espectadors. En un magazín en què hi ha cap de tot com és Divendres de TV3 hi conviuen des d’una secció mensual de les prediccions de l’horòscop a les col·laboracions d’experts que, de manera planera, aconsellen i aclareixen dubtes sobre qüestions de salut, de consum, d’higiene…Hi ha l’actualitat, la política, però hi ha també el dia a dia. Fa poc llegia un comentari d’un usuari de Facebook enllaçat en el vídeo sobre la secció astrològica que Imma del Destí fa a Divendres avançant les prediccions del novembre per a cada signe, i en què es queixava que la televisió pública hi destinés temps: “És vergonyós que utilitzeu la televisió pública per a això.” Aquesta setmana, en l’edició de dimecres, el programa va dedicar vint minuts a exemplificar com s’ha d’organitzar la nevera. Qüestió sense importància? Fer el que hem vist fer a casa? Intranscendent? Tot el contrari. És més, l’experta, Carme Ferrer, professora d’higiene alimentària a la Facultat de Ciències de la Salut de la URL, haurà de tornar ben aviat perquè els vint minuts se’ls van fer curts: després de repassar com posar els fuets de la carnisseria, els macarrons que ens han sobrat de dinar o el peix que hem comprat al mercat, la fruita i l’amanida, no van poder explicar què fer amb els congelats. I Helena García Melero, que quan fa de presentadora es posa en la pell de la mestressa de casa que se la mira des de casa, es troba en el seu paper en aquest tipus de seccions o moderant la taula de metges sobre l’alerta de l’OMS del càncer i la carn processada. García Melero també va al gra amb les preguntes directes que necessiten respostes curtes i clares de l’expert, amb voluntat tranquil·litzadora, sense perdre el somriure. Així s’aconsegueix aquella empatia amb l’espectador; amb una nevera i una taula d’aliments  més que no pas visitant el poble del costat de casa, que també, però que té aquell punt de folklorisme, de voler sortir per la tele o de fer-se un selfie amb l’Espartac Peran.