[youtube]NcgfoRpWLTs[/youtube]

La vida real els estigmatitza socialment, però a la vida de les sèries, els trastorns mentals ajuden a fer personatges especials. La diferència, que en el dia a dia en molts casos continua essent una barrera, en els episodis d’una ficció és un tret que l’audiència no només accepta sinó que aplaudeix perquè la complexitat del perfil enriqueix la trama. És més, el personatge especial, el protagonista diferent, gairebé sempre és el tot per a l’èxit de la comèdia o del drama. El crític Toni de la Torre ho recorda a propòsit de la publicació La medicina de las series de la Fundació Antoni Esteve, un assaig imprescindible escrit per professionals, que aprofita la popularitat de la tele per divulgar qüestions com la síndrome d’Asperger, una de les més repetides en els personatges de les sèries que ens agraden, la majoria genis: des de l’olfacte deductiu de Sherlock, que ja en el primer episodi mostra un caràcter autista, a la sinceritat de Sheldon que The Big Bang Theory fa còmica. A partir del personatge diferent es pot entendre millor la persona real, però sobretot eixamplar la mirada del que és ser normal: en certa manera les sèries contribueixen a la tolerància.
L’últim a afegir-se a la llista de retrets, paranoics, obsessius, amb ansietat social i que no quadren en una estructura convencional és el protagonista de Mr. Robot, que Movistar+ va estrenar ahir. Enginyer de ciberseguretat, treballa en una empresa informàtica i de nit es posa la caputxa, no la capa, i esdevé un justicier de la xarxa. Per a molts, la millor sèrie de l’any passat, amb plans peculiars per emfatitzar la visió del protagonista, antisistema i l’últim exemple que els herois a la pantalla, a fora no ho són.