[youtube]CjjQLUeg7WE&feature=PlayList&p=7F53E074C39F6F27&index=4[/youtube]

La llengua, a TV3, és qüestió de tenir o no tenir. No tinc paraula (2002), Tenim paraula (2003) –en va fer una segona part al 2004, Més paraula– i ara Tinc un dubte. És un miniespai diari, que TV3 va estrenar  per la primavera abans del TN comarques, i que, ara es recupera -eufemisme televisiu per dir que es repeteix- a les nits del 33.  Tinc un dubte, en un sospir televisiu, en un minut i mig, planteja paraules i expressions en català d’un ús no sempre correcte i que sovint porten confusió. Per la durada  –més que un espot publicitari i menys que la previsió d’El temps d’en Molina– i pel format –recrea una situació, un gag– recorda les falques radiofòniques que entre cançó i cançó ens esperonen a practicar la llengua amb El català correcte, passa’l. A Tinc un dubte, una noia de nom Clara, que podria passar per estudiant de Filologia Catalana, concursant del Bocamoll o figurant de Ventdelplà, manté un diàleg amb una veu en off masculina, de nom Marc. Parlen de barbarismes, d’accentuació, de pronoms febles. És lloable la tasca divulgadora, patrocinada, de Tinc un dubte, que s’assembla a una classe de català exprés.