[youtube]pVy5H4LhJ_o[/youtube]

A Polònia li van molt bé els comiats; els comiats als personatges. I si fa una setmana el programa ens havia deixat amb una rialla incompleta, el d’abans-d’ahir no només la va completar amb escreix sinó que ho va fer amb molts detalls del que podríem etiquetar –que és el que no els agrada que fem– com a humor de gamma alta. Vaja, és com si Polònia hagués agafat embranzida com el Barça del 5-0. I hagués deixat l’espectador noquejat. Entre altres gèneres del gag van recuperar l’homenatge cinèfil, i, tot i no ser tan popular com els vídeos musicals, les adaptacions són igual o més vàlides. Qui no recorda Carod i Tardà com a El jovenet Frankenstein o Pedro J. i Jiménez Losantos elaborant la seva particular La llista de Schindler. Dijous van homenatjar Titanic amb Saura, Carod i Montilla com els tres últims violinistes que, mentre el vaixell s’enfonsa, toquen l’última peça. Paròdia emotiva. Hi va haver també el vídeo nostàlgic dels millors moments –previsible– i una escena d’anunci –Montilla, abandonat a la carretera, com un gos– amb sorpresa final de Maragall. I d’ERC? Amb ”Perdoneu, però algú hauria de dimitir” ho van clavar, i es va arrodonir amb els esperits de Macià i Companys, que van recordar els jubilats Pujol i Maragall compartint pis. I per al guanyador? També n’hi va haver i bona munició. L’alt càrrec congelat i l’informe del concert econòmic, tot al soterrani al costat del xampany. Segurament no n’hi ha per tant i teníem el dijous rialler, però es va reblar el clau quan Montilla, encara fent el monòleg final, es va disfressar d’Artur Mas. Visc/a Polònia.