[youtube]19RaoD2NtbQ[/youtube]

Que la intel·ligència és sexi ho sabien des de Marilyn Monroe a Woody Allen. I les sèries policials han fet, els últims anys, una deriva cap a la bata blanca, els guants de làtex, la psicologia i els anàlisis de laboratori que la ficció ha deixat de ser territori per tipus durs que patrullaven pels carrers com Policias de Nueva York. La publicitat ho ha acabat de reblar catapultant, per si ja no ho era, a estrella mediàtica Eduard Punset; és capaç de convèncer dels beneficis del blat a unes joves, contentíssimes per la visita del savi; com si George Clooney les hagués somrigut mentre es prepara un cafè. Punset és el més mediàtic, sens dubte, però hi ha més pensadors que tenen coses a dir. I en temps com els que vivim necessitem escoltar una reflexió, una idea que prenem com si fos un mantra perquè ens ajudi a tirar endavant. I aquesta és la missió de Pienso, Luego Existo que La 2 emet els diumenges. De la productora catalana Minoria Absoluta , el format és habitual veure’l a TV3 i no tant a TVE: sense veu en off, amb transicions musicals, composicions de vídeo al·lusives al protagonista que s’intercalen amb el discurs que discorre entre la pròpia biografia –amb declaracions de companys– i el seu pensament crític i vital. Són monogràfics en els que parlen els principals filòsofs, pensadors, assagistes.. Va estrenar el programa José Antonio Marina i l’últim que hem vist és Emilio Lledó. El primer ens va recordar que el cervell és més intel·ligent que nosaltres i el segon que sempre cal preguntar-se coses per evitar ser manipulats.