50 anys no són res i són molt. És edat de prejubilació a RTVE. 50 anys són experiència, un valor en l’ofici però que els grups de comunicació penalitzen amb prejubilacions. 50 anys són els que va celebrar ahir TVE Catalunya. Mig segle. Dit així sembla una eternitat, fa antic, un adjectiu que és una llosa que arrossega TVE Catalunya. 50 anys són, però, per celebrar, i a la tele es fa amb nostàlgia, traient la cera a les mòmies. I es repeteixen rituals, s’escenifiquen moments, perquè la tele és, més que res, teatre. I així, el dia de l’aniversari, el 14 de juliol van tenir José Luis Barcelona aguantant el sol davant Miramar, rejovenit, com si fos un reporter d’España directo a punt per fer una connexió al Telediario. Fa 50 anys plovia a bots i barrals i Barcelona va haver de canviar el discurs de jocs florals, propi de l’època, que li havien escrit. Ahir feia un sol espaterrant. En els aniversaris també s’aprofita per fer un autohomenatge i a L’informatiu va ser gairebé monogràfic recordant «què vam fer». I en els aniversaris ens vénen a veure els amics. I això és el que va fer Saber y ganar. Hi vam veure Xavier i Rosa Maria Sardà, Enric Majó, Constantino Romero, Mario Beut… En un aniversari tothom ens felicita i ens diu floretes. L’endemà ningú no se’n recorda.