Cuní no va revelar el nom de la cala favorita, tot i que ho havia promès, com si fos un al·licient per votar, si la Costa Brava s’erigia com El paisatge favorit de Catalunya. Va guardar la incògnita per a Els matins. I és que Cuní va ser tan o més protagonista que els paisatges finalistes. D’entrada ja va fer un pronòstic errat: Guanyarà Montserrat! Però els espectadors van votar la imatge que és reclam publicitari, el fullet turístic, que –quina casualitat– enguany celebra el centenari del seu bateig. Els espectadors voten per molts motius i, Montserrat, un dels símbols identitaris de país, no va passar el primer tall. De fet, la sèrie ha apostat per mostrar-nos la Catalunya de postal i la imatge–excessivament embellida– era un esquer més poderós que les reflexions emotives dels personatges. Lluís Gavaldà va incidir en el fet que la sèrie ha fet visibles moltes comarques i el cert és que n’ha fet un destí de cap de setmana. Sempre va bé promoure el territori ara que som estiu i estem en crisi. Però el gran moment de Cuní va ser el del final de la gala –excessivament llarga–, quan, guanyador, es va posar poètic i va recordar que el paisatge no el fa el territori sinó les persones. Ah, la cala és Aigua Xelida.