[youtube]DzoVc-bZNOE[/youtube]

El final del primer episodi de la minisèrie d’Isabel Pantoja de Tele 5 recupera la línia dura d’Aquí hay tomate: Encarna Sánchez s’ha mort i els moments de dol s’entrellacen amb la Pantoja cantant La bien pagá. La ficció de Tele 5 es deixava llegir clarament; sense entre línies. No hi va haver, però, cap escena d’erotisme lèsbic més enllà d’una carícia a la llarga cabellera negra o una de les frases que diu la companya d’Encarna Sánchez: “Ellas no son como nosotras”, en referència a l’estima que les folklòriques demostraven a la locutora. Dit això, vaig pensar que escoltava les notes a piano de Mujer contra mujer de Mecano. Perquè Encarna Sánchez era la coprotagonista d’un telefilm que tenia Isabel Pantoja com a esquer. Cap cadena s’atreveix amb el biopic de la locutora? Tele 5 no s’atreveix a invocar-la a Más allá de la vida? Tele 5, però, es va guardar de promoure cap querella per honorabilitat. Els anys amb María del Monte es concentren en tres escenes comptades, sobretot al casino, i el telefilm apunta directament –surt amb calçotets de l’habitació– al causant del trencament. La passió d’Isabel, però, s’ensenya obertament: l’actriu deixa caure el llençol per mostrar el pit quan s’adona que la seva història amb Coronado durarà el que duri el rodatge.

És preocupant com Tele 5 utilitza una ficció –que és una recreació, una mirada d’uns personatges i d’una realitat– com si fos material verídic, un documental revelador. Perquè el que volen és muntar la taula i fer xafardeig i la resta se non è vero è ben trovato.