[youtube]fidflWuokLs[/youtube]

A propòsit dels 50 anys de TVE a Catalunya, ens hem posat nostàlgics. Coincidint amb l’aniversari, la televisió estatal ha habilitat una web http://www.rtve.es/television/50anys/ , un lloc idoni per a la crònica sentimental i hem evocat la infantesa. El nostre primer record televisiu no és de TV3 sinó de TVE,  d’aquell mal anomenat  circuit català. Va ser primer La cucafera que El senyor cordills.   En les memòries televisives, quan es fa un flashback d’aquests 50 anys, sempre es rememora la tradició de programes infantils de TVE Catalunya. Molt abans del monopoli de Los Lunnis per tot l’Estat, a TVE Catalunya s’hi havia fet Terra d’escudella, La cucafera, i, en un lloc destacat del nostre record Planeta imaginari. Els entesos sempre situen en el rànquing dels programes infantils transgressors a  La bola de cristal; un espai propi d’una dècada, els vuitanta, i d’un moviment cultural, la movida.  Però per davant dels Electroduendes i la Bruja Averia,  em quedo amb Flip. La infantesa edulcora els records però Planeta imaginari era i continua essent un petit tresor: un programa oníric, estimulant, amb un  decorat d’avantguarda blanc, avançant-se  al minimalisme. Recordo les rajoles,  simulant un  tauler d’escacs, com en un episodi d’Alícia en el País de les Meravelles  i  una música electrònica hipnotitzadora.  Ara, la poesia visual de  Planeta Imaginari  no s’entendria. En l’era de l’adultització dels continguts infantils, de la dictadura de l’animació i de l’imperialisme Disney, un programa que inciti a la lectura, a l’escriptura, a la imaginació, que suggestioni a la infància, sembla un producte naïf, caduc, propi d’altres èpoques. Però Planeta Imaginari  no era un “producte”. Era televisió artesanal, idealista, amb filosofia: era El petit príncep traslladat a la tele. I com a tal s’ha de reivindicar.