[youtube]_2YoOAzDP24[/youtube]

Segurament pel format especial del primer programa, una radiografia general incidint sobretot en casos pràctics, testimonis que han canviat els seus hàbits arran de la crisi, la Lletra petita de TV3 s’entreveia com a ja sabuda. Del consum sostenible, del canvi de paradigma, del quilòmetre zero, dels països més feliços, dels més frustrats…de tot això la tele n’ha parlat ara, amb crisi, i fa anys, quan tot, ens retreuen, eren excessos. I se n’han fet reportatges, debats ciutadans, Telenotícies…Per això la sensació de déjà-vu. No hi havia cap revelació sorprenent però sí que la nova docusèrie de la cadena catalana funciona com a recordatori: no alliçona ni criminalitza (hi ha la broma inicial de Juanra Bonet confessant els pecats de la gent del carrer en plena campanya de Nadal) però tampoc amaga la pedagogia pràctica.
Això sí, la lupa s’engrandeix més sobre els consumidors i el seu comportament mentre l’actuació de les marques i els fabricants s’analitza des de la persuasió i la publicitat i en els estudis de mercat sobre nous productes. El grafisme i el muntatge tenen el segell, la denominació d’origen de qualitat de TV3 que és Nous Formats; per tant cap queixa. També ha recuperat Juanra Bonet amb el que  sap fer millor i en català: sortir al carrer i interactuar amb la gent. Lletra petita tindrà la prova de foc dimecres vinent: caldrà veure si manté i augmenta la capacitat d’interessar i fer-se interessant en les edicions monogràfiques.
Una piulada a Twitter deia que el programa recordava la frase cèlebre (manllevada per Ikea per fer-ne l’eslògan del 2010): “No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita”. Jo vestiria Lídia Heredia de Capità Enciam i li faria dir allò de “Els petits canvis són poderosos”