[youtube]tNQPkF5IEi0[/youtube]

La filosofia està de moda. I no només perquè una sèrie d’institut la té com a protagonista omniscient. Les frases motivacionals, el pensament repartit en càpsules diàries, com el cafè de bon matí, s’ha convertit en un element del paisatge comú: es comparteixen a les xarxes socials o s’estampen en camisetes d’adolescents o es llegeixen a les furgonetes dels repartidors, aturades en un semàfor en vermell. La crisi, de tantes coses, ha recuperat la necessitat per a la reflexió com a eina per tirar endavant; el pensament per no capficar-nos. La filosofia ha pres el carrer, per deixar de ser l’assignatura feixuga; el pensament, també a la tele. Com? Aprofitant els recursos del llenguatge audiovisual per alleugerir-ne la rigidesa acadèmica: guanya amenitat però no perd reflexió. És Amb filosofia que el canal 33 emet el dissabte a quarts d’onze de la nit. Amb dos copresentadors, el filòsof Xavier Antich i el periodista Emili Manzano. No és el primer cop, però, que la filosofia, evidentment des de la tele pública, es fa un lloc als segons canals en l’oferta dels caps de setmana. El 2011, La 2 va emetre Pienso, luego existo de Minoria Absoluta dedicat a un filòsof i buscant l’amenitat amb les eines habituals: sense veu en off, transicions musicals… Amb filosofia, que és una segona temporada, la reflexió es fa a través de l’acció, parlant de conceptes concrets: des de l’atzar, el viatge o la intimitat… la música inicial, com de tarantela italiana, ja convida a escoltar, amb un somriure, el que els pensadors tenen a dir sobre la temàtica. I ho fan en l’entorn adequat: en un tren, en trajecte, quan es parla del viatge o en un moll tot invocant Ulisses. Xavier Antich i Emili Manzano introdueixen l’episodi, de menys de mitja hora, també a l’exterior. Si la filosofia surt a fora perquè forma part de la vida, també és lògic que es gravi els experts fora del plató. Deixant de banda l’aspecte formal, és d’aquests programes per escoltar, amb calma, perquè s’aprèn, perquè és el gaudi de l’aprenentatge a través de l’elogi del pensament i perquè sempre hi ha frases per endur-se al llit abans d’anar a dormir.“Si no sabem viure amb el silenci, és impossible poder sentir la pròpia veu.”