[youtube]LsSw-tdVsAM&feature=related[/youtube]

Hi ha sèries que no enganyen. I, per tant, tampoc sorprenen. 90 60 90. Diario secreto de una adolescente(Antena 3) s’inclou en aquesta línia de sèries: una reactualització del conte de fades traslladat en un entorn modern i hostil, a l’estil de Sin tetas no hay paraíso. L’amor ha de ser impossible, prohibit o mal vist i l’entorn –en aquest cas el món de la moda– destil·la un aire de corrupció, de les innocents adolescents que busquen diners fàcils. És com si Caputxeta Vermella entrés al bosc i el llop li donés la targeta d’una agència. A diferència de Sin tetas … però, no hi ha alt voltatge en les escenes de sexe –s’opta pel clàssic el·lipsi– i el perfil del protagonista (el clàssic «noi dolent» de gran atractiu femení) no té la meitat de carisma del Duque. I ja ningú s’acontenta amb succedanis. El pitjor d’aquestes sèries són les interpretacions: o la fan passable o insuportable. Ella, molt càndida, és pèssima en fer creïble el personatge. Del nivell d’Un golpe de suerte –no se’n recorden, és lògic–. I l’escena de l’enamorament, de riure. El desenvolupament de la trama, a batzegades: en tres minuts de cançó, atropellen la mare i les nenes passen sota la tutoria de l’oncle –el més inversemblant–. Si reinventem els contes, siguem menys cursis.