Verba docent

Desprès de la Primera Guerra Mundial, el mariscal Joffre, l’heroi nordcatalà, va proposar una línia de defensa fortificada al llarg de la frontera franco-alemanya, per defensar França d’una futura invasió germana. L’encarregat de dissenyar i construir la xarxa de més de 100 fortificacions a 15 km. de distància entre si, va ser el ministre de defensa André Maginot, que finalment va donar nom a la gegantina construcció: la Línia Maginot. El cost va ser immens, i el resultat nefast: En esclatar la Segona Guerra Mundial, els alemanys simplement van fer la volta per Bèlgica i van invadir França per darrera de la Línia sense cap dificultat. El gran esforç de la Línia Maginot va resultar un fracàs rotund.

Les accions del líders polítics catalans sovint em fa recordar la Línia Maginot. Es fan grans esforços que desgasten el país per obtenir resultats minsos, o per no obtenir-ne cap. Us en recordeu, allà pel 2006, de les vegades es va parlar des de tots els partits de “blindar” el finançament en el nou estatut? Vegeu aquest article on CiU es vanagloriava del “blindatge” aconseguit amb el pacte Mas-Zapatero. O aquesta notícia a la web d’Iniciativa que declarava que Saura i Carod havíen acordat el “blindatge” del finançament. Afegim-hi la definició de Catalunya com a nació, el deure de conèixer el català i un llarg etcètera. L’esforç de blindatge català es va convertir en una Línia Maginot. Zapatero i el Tribunal Constitucional estan fent la volta per Bèlgica i l’Estatut-Maginot quedarà tan ridícul com l’esforç francès anterior a la Segona Guerra.

Ahir el Govern anunciava que la nova Llei d’Educació de Catalunya “blindarà” la immersió lingüística a les escoles. Joan Puigcercós ha declarat amb solemnitat que la nova llei impedirà “qualsevol interferència malintencionada” en el model d’immersió. No n’aprendrem mai. Ens esperen mesos de debats i enfrontaments entre els sectors educatius, el Govern i les forces polítiques per aprovar la Llei d’Educació-Maginot. Després vindran els tribunals espanyols i passaran el ribot per tornar a demostrar la inutilitat que qualsevol “blindatge”.

A Catalunya no hi ha sistema judicial. La Justícia és espanyola. I són els tribunals els que en darrera instància determinen la validesa d’una llei. I sempre es poden trobar arguments per tombar una norma. Un vell professor de Dret Públic que vaig tenir no es cansava de repetir que cada vegada que tenia un dubte consultava la biblioteca en busca de una resposta. La meitat de la biblioteca li donava la raó i l’altra meitat l’hi negava. Podem cercar i plasmar en lleis tots els arguments jurídics del món per “blindar” els drets catalans. Els tribunals espanyols sempre trobaran arguments en contra. Amb un sistema polític com l’espanyol, on la separació de poders és tan solida com la de Corea del Nord, l’únic blindatge efectiu per a Catalunya no es diu Maginot, es diu Independència.

Actualització: El govern anuncia una nova Llei-Maginot per garantir la presència del català al Cinema.