Verba docent

Tots els diaris de diumenge esmenten d’una manera marginal una notícia que sembla completament irrellevant i sense cap importància, ara que només es pot parlar de crisi.

Després d’aconseguir controlar Euskadi, que com el poblat de l’Astèrix era el darrer llogarret a incorporar a l’imperi, cal passar al nivell següent i establir d’una manera definitiva un sistema polític compartit per les esquerres i les dretes espanyoles.

Ja s’ha trencat la barrera que significa investir un president de comunitat autònoma socialista amb vots populars. Es la demostració més fefaent de la suprema validesa d’Espanya com a idea integradora, més enllà de les diferències poítiques i partidistes. Quelcom que ja s’havia posat de manifest quan es va votar la llei de partits.

Ara passarem al següent nivell: eliminar l’influència “desmesurada” dels partits nacionalistes no-espanyols de la vida política. El Consell d’Estat ha presentat un informe (curiosament, s’ha esperat al resultat electoral de Galícia i Euskadi) que posa en marxa el mecanisme que acabarà reformant el sistema electoral per consagrar un sistema bipartidista segons el model americà. Es recomana “millorar la proporcionalitat del sistema electoral”. Per descomptat que ens explicaran uns objectius que seran els contraris als reals, però d’això ja en sabem un niu, després de negociar l’Estatut i el finançament.

Ens espera un gran acord entre el PP i el PSOE per aprovar una reforma que farà que partits com el PNV i CiU (i també ERC i ICV) hagin de replantejar la seva estratègia dels darrers 30 anys, perquè a Madrid ja no comptaran per res.

El següent nivell serà la recuperació progressiva de competències transferides, gota a gota, quelcom en marxa des de fa uns quants anys, i que s’accelerarà quan la política a Madrid només depengui del PP i el PSOE.