Verba docent

Les estrelles s’estan alineant. De mica en mica, el que semblava un grapat d’estels sense ordre comencen a agrupar-se en una constel·lació que cobra sentit.

Els sobiranistes es multipliquen i el que abans era una ideologia dels radicals, ara arreplega milers de persones que es graten la butxaca per anar a Brussel·les. Fills de la immigració castellana dels 60, empresaris de la més rància burguesia i federalistes decebuts se sumen cada dia als que ja tenen clar que amb Espanya no hi ha convivència possible i que “independència” ha deixat de ser un mot prohibit per convertir-se en una opció viable políticament i econòmica.

Des de Madrid, no fan més que donar arguments per a que cada dia més i més ciutadans obrin els ulls, i en els propers mesos, el nyap del finançament i la sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre aspectes cabdals de l’Estatut donaran un nou impuls a la causa.

Fins i tot en el pla internacional el vent ens bufa a favor. A Europa manen França i Alemanya, amb el permís de la Gran Bretanya i la connivència d’Itàlia. La resta pinta poc, i a cap dels grans els fa cap gràcia que un altre estat els hi faci ombra. Arribat el moment, no veuran amb mals ulls una moguda que afebleixi l’arrogant Espanya, la que segons Zapatero “ja està atrapant Itàlia en PIB i aviat s’aproparà a França” (abans de la crisi, però). Pel que fa als EUA, sempre han afavorit qualsevol acció que comporti fragmentar Europa i evitar que sigui un contrapoder massa important. I a sobre, després de retirar les tropes de l’Iraq, Zapatero debilita encara més la relació amb la gran potència a l’anunciar la retirada de Kosovo. (Més info aquí, aquí i aqui)

Els estels s’estan posant en línia, més rapidament del que ens pensem. Només ens cal fer una mica de zoom per guanyar perspectiva, deixar de mirar-nos el melic i sortir de la trampa de la fragmentació en petites lluites (seleccions, etiquetatge, doblatge, finançament, Estatut, 10Mil, etcètera) i concentrar els esforços en l’objectiu que importa de debó. Només ens falta el factor aglutinant. Ens fa falta un Michael Collins.