Verba docent

La fallida de General Motors és un fet que es produirà més d’hora que tard. Tant l’empresa com el govern americà ja fa dies que estan preparant l’opinió publica per pair el crac de la major icona del país.
Com ja va passar amb la gran indústria de l’acer de l’àrea de Pittsburgh a finals del segle passat, només la fallida pot alliberar General Motors del pes que representen les pensions i els beneficis sanitaris dels seus treballadors. El sistema americà carrega sobre les empreses el cost de les pensions i la salut de la seva força laboral, que no són part de les obligacions de l’Estat vers els seus ciutadans. Un gegant com GM, amb centenars de milers de treballadors retirats amb una esperança de vida cada cop més llarga, arroseguen un costos indirectes (no relacionats amb la producció d’automòbils) que fan impossible competir amb la resta del món. Així, primer les marques japoneses i ara les coreanes, no fan res més que augmentar la seva quota de mercat.
La fallida coneguda com a Chapter 11, pel capítol del Bankruptcy Code dels EUA permet continuar l’activitat, desempallegar-se del llast que fa nosa (fins i tot els convenis col·lectius queden sense efecte) i tornar a començar de zero, tot plegat d’una forma molt més dinàmica i senzilla que la que permet la llei de qualsevol estat europeu.  Tot i que no tothom ho veu així, és l’única opció per a General Motors, però l’impacte serà tan gran que abans es farà (de fet, s’està fent) una feina de preparació prèvia de l’opinió pública per tal que tothom tingui clar que és l’única sortida possible.