Una lliçó de democràcia
15 abril 2009 per Germà Capdevila
A partir d’avui i fins al 13 de maig tindrà lloc un dels processos democràtics més complexos i fascinants del món: les eleccions a l’Índia. Des d’Occident tenim la tendència a creure que la democràcia de veritat només existeix a casa nostra, però avui s’inicia un procés electoral que involucra a més de 700 milions d’electors, la democràcia més gran del món.
La lliçó de democràcia que representa aquesta elecció no es limita només a l’apasionant procés que implica posar en marxa una maquinària electoral d’aquesta magnitud. A pesar de tots els drames i les misèries que integren la llista de tòpics que tots tenim al cap quan parlem de l’Índia, el sistema electoral que s’aplica, semblant al anglès, és un exemple a seguir per garantir un sistema democràtic real i proper. I és ben senzill: en comptes de votar llistes tancades de candidats que ningú no coneix ni recorda més enllà del cap de llista (sense trampes, intenteu recordar tres noms de diputats del vostre districte electoral…), els indis trien un candidat, i prou.
El parlament té 543 escons, i es divideix l’estat en 543 circunscripcions electorals (delimitats per una comissió independent segons criteris de població, territori i origen ètnic) i cadascuna tria un diputat al parlament. És cert que aquest sistema obliga a extenuants exercicis de pactisme per formar els govern, però el pes dels partits s’afebleix. Més de la meitat dels parlamentaris són independents. I, com passa a Anglaterra, responen davant dels seus electors, que només han triat un candidat, al que poden exigir comptes dels seus actes. Tothom recorda qui és el seu diputat.
Val la pena fer una ullada a tot aquest procés electoral de 700 milions de persones. Curiosament, és al portal de notícies de la cadena Al Jazeera on he trobat el millor informe sobre aquestes eleccions. Seguim desfent tòpics, doncs.
