Verba docent

Els vencedors sempre intenten ocultar el passat amb eufemismes com ara reconciliació, amnistia, transició, perdó, i moltes altres. En tots els casos, es tracta d’esborrar de la memòria col·lectiva qualsevol traça del camí seguit per obtenir la victòria i consolidar el nou ordre que invariablement conté crims, espolis, genocidis.

Tanmateix, la Memòria, amb majúscules, sempre s’obre pas. Sigui la massacre armènia, el fascisme franquista o les dictadures llatinoamericanes, tard o d’hora la veritat surt a la llum, de la forma més insospitada.

De vegades han de passar 70 anys per poder accedir al llistat complet dels morts d’una guerra genocida, com és el cas del llibre imprescindible que acaba de publicar El Punt. Una obra que requereix una feina d’investigació impagable.

En altres casos, la Memòria fa servir els mitjans més inverosímils. Fa pocs dies, els paletes que treballaven en la reforma d’una escola situada a uns centenars de metres del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau , a Polònia, van trobar una ampolla amb un missatge escrit fa 65 anys amb l’única intenció de deixar una empremta que impedís que el seu rastre es perdés per sempre. El paper conté els noms de set polonesos i francesos, amb els números de presoners i els llocs de procedència.

Durant el funcionament del camp, l’edifici que ara és una escola era un magatzem que els nazis van construir fent servir els interns com a ma d’obra esclava. Set d’ells sabien que els seu destí era la mort, però també sabien que hi ha quelcom de pitjor que la mort: l’oblit, l’anonimat, que és igual al no-res. Van escriure els seus noms en un paper, els números d’intern i van apuntar d’on provenien. Van aclarir que tots tenien entre 18 i 20 anys. Ara sabem que eren Bronislaw Jankowiak, Stanislaw Dubla, Jan Jasik, Waclaw Sobczak, Karol Czekalski, Waldemar Bialobrzeski i Albert Veissid. Puc imaginar la cerimònia clandestina de ficar el paper dins l’ampolla, sabent que d’aquella manera burlarien eternament els seus botxins. La seva memòria és viva. Per sempre més.

Els pobles no tenen dret a oblidar el seu passat. Els vençuts no seran mai vençuts mentre la Memòria sigui viva.