Verba docent

Per més que l’hi dono voltes, no ho acabo d’entendre. L’agència Standard & Poor’s ha fet públic un estudi que pronostica que enguany Catalunya arribarà al rècord de deute públic de 4.000 milions d’euros. És de lluny la comunitat autònoma més endeutada de l’Estat.
Com és menja que Catalunya hagi de pagar milions i milions d’interessos i generar un deute públic bestial per poder garantir mínimament els serveis als seus ciutadans, i que alhora vulgui ser membre d’un club que es diu Espanya, la quota del qual és de 21.000 milions d’euros anyals?
Reconec que les matemàtiques no són el meu fort, però fins aquí hi arribo: ens falten 4.000 milions, els demanem als bancs (i paguem interessos), però Madrid ens cobra 21.000 milions a canvi de res. Abans valia la pena pagar aquests diners a canvi d’un mercat intern, de la protecció davant d’amenaces externes i d’un sistema monetari sólid. Ara tot això ho trobem a Brussel·les, no pas a Madrid. És un altre club. Deixem de pagar la quota de l’Espanya, que ja no ens serveix per res.
No em parlin de llengua, d’identitat, de cultura, d’història. Catalunya s’enfonsa perquè estan munyint de la vaca més llet de la que pot produir sense deixar-se la salut. La independència és vital per l’economia de les famílies i les empreses catalanes. No s’hi val a badar.