Verba docent

L’eix esquerra-dreta a la política espanyola cedeix quan es tracta de defensar la sacrosanta unitat de la pàtria, única i indivisible, monolingüe i monolítica. Les grans diferències es deixen de banda quan es tracta de reconquerir Navarra o Euskadi. El procés és irreversible. S’ha acabat la farsa de les nacionalitats històriques i les autonomies. Hi ha una recentralització i una recuperació de competències de pluja fina, imperceptible, que va des de la Llei de Dependència i la Formació Professional fins al Plan E de subvenció directa als ajuntaments i els ordinadors a les escoles. I quan convé, es prem l’accelerador i el procés d’espanyolització fa salts de gegant. La Justícia (que només és una i única a tot l’Estat) ha ordenat la suspensió de la normativa aprovada democràticament al País Basc que implantava progressivament la immersió lingüística en euskera al sistema educatiu basc. No ha esperat ni tan sols la derogació anunciada pel nou lehendakari unionista Patxi López i ha tirat pel dret. Tot un avís per a navegants. Quan hagin enllestit la feina a les Vascongades, ja sabem quina serà la següent estació. Ens creiem que els catalans som diferents, que aquí no es pot donar mai un eix unionista, perquè aquí no hi ha violència… Fins que arribarà el dia que com en els versos de Brecht, direm Ara vénen a per nosaltres, però ja és tard… Només queda una opció: MARXAR. Una opció que només requereix una cosa: VALENTIA.