La Religió dels Llibres
9 juny 2009 per Germà Capdevila
Fa uns dies vaig quedar amb un amic anglocatalà per fer-la petar una estona i posar-nos al dia, que feia molt que no ens vèiem. La conversa, l’ambient, el lloc triat, i les cerveses holandeses van ajudar a fer de la trobada del vespre de divendres un moment perfecte, un bocà de felicitat.
De bell antuvi haig d’agraïr al meu amic que un cop més hagi contribuït a reduir la meva ignorà ncia, tot explicant-me que els versos de Bertold Brecht que vaig fer servir per obrir l’entrada anterior del meu bloc, en realitat no pertanyen pas al poeta alemany. És un altre cas de falsa atribució d’autoria, com el poema Instantes, falsament atribuit a Borges. Demano disculpes als lectors per l’errada.
De totes maneres, del que volia parlar en aquesta entrada és del lloc triat per trobar-me amb el meu amic, el bar de la llibreria La Central de Barcelona. Com que es troba a prop de la redacció d’El Punt i Catalonia Today a Barcelona, sempre que puc, m’escapo a fer-hi un tomb pels prestatges i aprofito per fer-hi un té (en tenen una bona carta).
Estic enamorat de La Central del Raval, l’antiga esglèsia de la Misericòrdia esdevinguda en llibreria. Una esglèsia transformada en llibreria, quina maravella!
És el futur que jo voldria per a tots els temples del Planeta. Sempre que hi vaig no puc evitar imaginar-me el mateix: un món en el que totes les esglèsies esdevenen llibreries. Un món en el que la fe religiosa és suplantada per la fe en els llibres, els indestructibles d’Asimov (diria que no és una altra falsa atribució).
Us imagineu totes les esglèsies i catedrals plenes de prestatges farcits de llibres i més llibres? Us imagineu uns capellans l’única funció dels quals fos ajudar-nos a penetrar i descubrir els tresors amagats a les seves pà gines?. Una única fe veritable: la lectura.
Haig d’admetre que la meva fantasia també té el seu costat fosc. Després d’imaginar-me la felicitat derivada de la Religió dels Llibres, de seguida em venen al cap els aspectes negatius de tota religió. Puc imaginar-me, posem per cas, el bisbe Mà rius Serra o l’arquebisbe Baltasar Porcel planyent-se de l’allunyament del jovent de la fe, bolcats a heretgies com l’iPod, el Twitter o el Facebook.
Amén.
