Verba docent

La Consulta Popular d’Arenys de Munt ens ha demostrat que podem. Només és qüestió proposar-nos-ho. L’exemple arenyenc s’estén arreu del país i cada cop més i més ajuntaments s’hi apunten. S’obre una escletxa que ens pot permetre fer palès a tot el món que Catalunya pot esdevenir un estat independent.

Europa ja ha establert unes regles del joc homologades en el cas de Montenegro: un referèndum ha de tenir una participació mínima de la meitat més un del cens electoral, i els vots afirmatius han de ser del 55 per cent com a mínim. L’objectiu del moviment encetat a Arenys de Munt hauria de ser la celebració de consultes municipals la suma de les quals sigui igual o superior a les xifres exigides per Europa. Això col·locaria en una situació molt delicada no nomes Espanya sinó també Brussel·les. La pregunta és: es pot arribar a aquesta xifra en el cas català? Fem quatre números.

El cens electoral tancat a dia 1 de juliol de 2009 és de 5.200.621 persones. D’aquest cens, haurien de votar 2.600.312 ciutadans (50%+1). Els vots positius haurien de sumar 1.430.172 paperetes (55% dels vots):

5.200.621 – Cens.

2.600.212 – 50% + 1 del cens.

1.430.172 – 55% dels vots.

L’objectiu, doncs, és que la suma de les consultes municipals sigui igual o superior a 1.430.172 vots. Això són molts vots, però són si fa no fa els mateixos que han obtingut els partits d’obediència no estatal a les convocatòries electorals més recents. Tanmateix, això no serveix de vara de medir, perquè hi ha votants de CiU que no són soberanistes, així com hi ha molts independentistes decebuts que no han votat ni CiU ni ERC.

Aprofundim, però, una mica més en els números. La consulta d’Arenys ens ha demostrat que només van anar a votar els independentistes convençuts, i que els no partidaris pràcticament no hi participaren. Això vol dir que si fa no fa tots els que votin a les consultes ho faran pel si. Tanmateix, la participació d’Arenys, superior al 40 per cent, no es extrapolable a totes les consultes, especialment a les de l’àrea metropolitana, on serà molt difícil assolir una alta participació. Tot i amb això, convida a l’optimisme veure que una participació de només el 28 per cent del cens, resultaria en 1.456.174 vots, més dels necessaris segons les normes europees:

5.200.621 – Cens.

1.456.174 – 28% del cens (26.002 vots més del mínim necessari per guanyar un referèndum)

Aconseguir una movilització del 28 per cent del cens no sembla un objectiu impossible. Acceptem que a l’àrea de Barcelona serà difícil arribar-hi, però podem compensar-ho amb participacions més altes a comarques. És clar que d’aquesta manera no s’aconseguiria el mínim de participació que s’exigiria en un referèndum de validesa internacional, però el que sí que s’aconseguiria es col·locar damunt la taula de l’opinió pública internacional un nombre de vots igual o superior als necessaris per a obtenir la independència. Serà una realitat palpable, concreta. Seran unes expectatives creades que no es podran ignorar sense conseqüències. Serà el fet que movilitzarà les simpaties internacionals per la causa de Catalunya, que hi són, però que ara per ara resten ocultes.

Cal, doncs, coordinar esforços i multiplicar les consultes arreu del territori amb l’objectiu de sumar els 1.430.172. Seguim el camí obert per Arenys, que van fer realitat el somni sense esperar res dels partits ni de les institucions. Es pot fer. Com va dir-me diumenge a Arenys l’amic Vicent: “Què n’és de fàcil ser lliures!”