El diari de goma
5 octubre 2009 per Germà Capdevila
L’entrada anterior d’aquest bloc es referia als e-books, i molt especialment a l’e-newspaper, quelcom que significarà el renaixement dels diaris. Un lector fidel del Verba docent m’ha fet arribar unes fotos d’un projecte del Departament d’Enginyeria Aplicada de la Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Àustria.
Es diu Llibre Infinit, i el seu creador, Ewald Neuhofer, el defineix com “la baula perduda” entre els e-books (que com dèiem, són com un 2cv) i el suport electrònic definitiu. M’ha agradat comprovar que Neuhofer comparteix la visió que apuntà vem, en el sentit que el e-newspaper “ha d’adoptar estratègies que ens són familiars: passar pà gines, doblegar el diari, etcètera”.
El concepte és genial: són dues là mines flexibles que permeten “girar” literalment la pà gina. Uns sensors capten el moviment i carreguen la següent pà gina abans que acabem de fer l’acció de girar (veure imatge 3). Una altra aportació important és l’ús de la tecnologia e-ink, que només consumeix energia per carregar la pà gina, però no per mantenir-la carregada. Mentre llegim, no gastem energia, la qual cosa multiplica la durada de les bateries.
El que dèiem: és només qüestió de temps, de costos i de volum. La tecnologia ja la tenim a tocar. Continuarem llegint diaris com ens agrada, com sempre hem fet. És quelcom experimental, encara queda molt camà per còrrer, però ens mostra clarament el futur.
Aquà van les imatges:
