El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Alguna vegada haurem de denunciar l’esc√†ndol dels llibres de text que els pares paguem sense dir ni piu. Els petits canvis que obliguen a comprar nous llibres tot i tenir en perfectes condicions els dels germans m√©s grans. Aquesta setmana m’ha passat una de grossa.

El meu fill ha vingut amb la not√≠cia que havia de portar el llibre Oliver Twist de Charles Dickens. Me’n vaig alegrar, que els cl√†ssics encara tinguin cabuda a l’escola. Vaig remenar una mica els prestatges i vaig trobar una edici√≥ en castell√† i dues en catal√†. Tot content vaig dir al meu fill: “Mira, pots triar quina et fa m√©s gr√†cia!”.

“No papa, aquests no serveixen”, em va respondre. Vaig fullejar els llibres, no fos cas que m’hagu√©s equivocat. Tots tres eren Oliver Twist, i l’autor de tots tres era Charles Dickens. “Com que no serveixen?” vaig dir, molest. “Ai, papa, que haig de portar l’adaptaci√≥ de l’editorial Vicens Vives!”, em va respondre ell, m√©s molest que jo.

Ja hi som. √Čs que un nen de 13 anys no pot entendre Dickens i ha de rec√≤rrer a una adaptaci√≥? El 99 per cent de les adaptacions, el que fan √©s massacrar l’original. Si els alumnes han de llegir i estudiar una obra, no √©s millor l’original?. Encara m√©s: no √©s m√©s raonable que puguin llegir qualsevol edici√≥, i despr√©s treballar, comentar i/o analitzar el contingut? Perqu√® tots han de tenir la mateixa adaptaci√≥?

Despr√©s d’haver deixat una fortuna en llibres a comen√ßaments del curs, vaig decidir que no em donava la gana comprar ni un llibre m√©s. “V√©s a la biblioteca, que segur que el tenen”, vaig ordenar al meu fill. Si que el tenien, per√≤ el pr√®stec √©s per poc dies, i com que llegeixen a classe un cap√≠tol per setmana, cal que cadasc√ļ tingui el seu llibre.

Ja conven√ßut de l’exist√®ncia d’una conspiraci√≥ judeo-mas√≤nica-marxista-liberal per for√ßar el pares a comprar llibres i enriquir les editorials, vaig intentar una √ļltima jugada desesperada: “No volen que l’era digital entri a les aules? Doncs agafes el llibre de la biblioteca l’escanejes de dalt a baix, i et fas un PDF”, vaig dir al meu fill. Una idea genial: m’estalviava de comprar el llibre, i mantenia ocupat el meu fill durant un cap de setmana sencer, sense sortides al cinema o d’altres activitats oneroses.

El meu fill, que avui fa 13 anys, em va mirar amb aquella mirada demolidora que barreja menyspreu i compasi√≥, va col¬∑locar-se els auriculars i va engegar el seu iPod. (N de la ¬†R: El meu fill ha entrat de ple a l’adolesc√®ncia, per la qual cosa he passat de ser el seu referent, el seu heroi, a ser un imb√®cil integral que no s’assabenta de qu√® va la pel¬∑l√≠cula).

“L’hi embolico?”, va preguntar-me la dependenta de la llibreria, molt atenta. “No, no cal, no es pas cap regal, m√©s aviat √©s una estafa”, vaig respondre amb la mirada absent.