Verba docent

Els diaris unionistes i la ràdio i la tele nacionals parlaran de la “discreta participació”, però les números canten, i no es pot negligir l’èxit indiscutible de les consultes.

Un moviment ciutadà al marge dels partits, sense recolzament dels poders fàctics, que ha mobilitzat més de 60.000 voluntaris i ha fet votar més de mig milió de catalans, és un acte de radicalitat democràtica que marca el camí de les revolucions pacífiques del segle XXI.

Els números canten, i són el millor argument per desmuntar els que parlen de “baixa participació” en una consulta no vinculant. En percentatge, els vots a favor de la independència són la primera opció política del país, per sobre de qualsevol partit polític:

• Vots pel SI a les Consultes: 20,88%
• CiU (Parlament 2007) 17,58%
• PSC (Parlament 2007) 14,96%
• ERC (Parlament 2007) 07,82%
• PP (Parlament 2007) 05,94%
• ICV (Parlament 2007) 05,31%
• C’s (Parlament 2007) 01,68%

Fins i tot si parlem de números absoluts el panorama és impressionant (Consultes vs. eleccions al Parlament 2006):

• CiU 935.756
• PSC 796.173
• Consultes: 452.032
• ERC 416.355
• PP 316.222
• ICV 282.693
• C’s 89.840

La diferència amb CiU i el PSC pot semblar molt gran, però el mig milió de vots de les consultes corresponen només als municipis on s’hi han celebrat. El 63 per cent dels catalans viuen a municipis on encara no s’ha fet cap consulta. És a dir més de 3,3 milions de ciutadans que encara no han pogut dir la seva. Si només un 15 per cent votés pel SI, les consultes superarien el PSC i CiU.

El resultat de les consultes és senzillament demolidor. En molts ajuntaments, els vots pel SI (com ara a Girona, Olot, Manresa o Igualada) han estat superiors als que han rebut els alcaldes i alcaldesses i cadascú dels partits en les darreres eleccions. El missatge és clar: si els partits catalans no lideren el canvi, els ciutadans s’organitzaran pel seu compte i tiraran pel dret. Pel dret a decidir.