Verba docent

Si algú es pensava que Espanya es quedaria observant passivament el creixement dels desitjos d’autogovern i de sobirania de Catalunya, segurament ja s’haurà despertat i estarà vivint la crua realitat.

A Catalunya fem consultes inofensives, i a Espanya decideixen que l’Estat de les Autonomies ha mort, i engeguen un procés d’involució i centralització, amb recuperació de iure o de facto de les competències abans transferides. Un exemple clar, és la calculada destrucció del sistema financer català. Les competències catalanes sobre les caixes s’han esvaït amb el FROB i les pressions del Banc d’Espanya. Caixa de Girona, absorbida per La Caixa, una institució que fa anys que va deixar de ser catalana per esdevenir espanyola (recordeu com va reaccionar al boicot als productes catalans durant el procés estatutari?: Patrocinant la selecció espanyola de futbol). Caixa Laietana passa a mans de Caja Madrid, etcètera. El més greu, però, és que d’ara en endavant les caixes d’estalvi queden sota control de l’estat central. Les autonomies ja no pinten res.

La deglució de Caixa Girona

El Consell d’Administració de Caixa de Girona ha aprovat la seva absorció per part de La Caixa. No és una fusió. És una desaparició en tota regla. En Salvador Garcia Arbós ho explica magistralment aquí.

Com és que s’ha arribat a aquest punt? El sistema financer espanyol és dels més opacs del món. Ningú no sap del cert quin és l’estat dels comptes de les caixes i bancs espanyols. Mentre altres països creaven bancs tòxics que assumien els actius inviables dels sistemes financers, aquí hem anat escombrant la merda sota la catifa, fent veure que no pudia.

Aquesta foscor fa que tots acceptem l’esquarterament del nostre sistema financer, perquè tots sospitem que la situació és molt greu, tot i no saber-ho del cert. Molt bé, endavant les atxes. Siguem un país sense institucions financeres pròpies. Ara bé, no hi haurà responsables? Ningú no haurà de retre comptes? Si fins fa quatre dies tots els balanços eren favorables, qui en té la culpa?

En el cas de Caixa de Girona, els actuals i -sobretot- els anteriors gestors, no han de retre comptes? L’equip de l’anterior president, aquell que ara es dedica a re-evangelitzar les comarques gironines en la Fe monàrquica, no ha d’explicar com s’ha arribat a aquesta situació?

Apa, continuem amagant la brossa sota la catifa, fins que un dia rebentarà i ens esquitxarà a tots plegats. Seguim malbaratant els nostres esforços en canviar els botxins del Tribunal Constitucional, amb l’esperança que l’execució sigui menys cruenta. Mentrestant, el procés d’involució autonòmica i re-centralització ha començat i no s’aturarà. El sistema financer ja ha passat per l’adreçador. Que passi el següent: l’educació? la seguretat? la sanitat? Ens esperen temps obscurs, però cal ser optimistes. Graecia capta ferum victorem cepit