El Companys imaginari del president Montilla
16 octubre 2010 per Germà Capdevila
De petits molts vam tenir amics imaginaris. El president Montilla té un company imaginari, o millor dit, un Companys imaginari. Ahir, durant l’homenatge a Lluís Companys va fer un discurs revisionista de política-ficció. Va definir el president màrtir com a símbol “de l’esperit d’aquella Catalunya i aquella Espanya que caminaven juntes, des del coneixement, la solidaritat i el respecte mutus”.
No sé quina pel·lícula ha vist José Montilla, perquè jo no acabo d’entendre de què parlava. Quin camí compartit? A quin coneixement, solidaritat i respecte es referia?
Que potser Montilla parlava de l’Espanya que caminava junt a Catalunya i va retallar de forma brutal a Madrid l’Estatut de Núria aprovat pel 99 per cent de l’electorat amb un 75 per cent de participació? Parlava de la mateixa Espanya republicana que va suspendre l’Estatut retallat abans de complir els tres anys de vigència?
Que potser Montilla parlava de la Llei de Contractes de Conreus, una norma aprovada pel Parlament de Catalunya per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies, que el Tribunal de Garanties Constitucionals del govern de la República va anul·lar? (Qualsevol semblança amb el procés de l’Estatut, és pura coincidència).
Que potser Montilla es referia de l’Espanya republicana i democràtica que va detenir el President Companys juntament amb tot el seu govern al vaixell Uruguai, i el va condemnar posteriorment a 30 anys de presó per defensar i exercir l’autodeterminació del poble de Catalunya?
O tal vegada Montilla parlava de com el govern de la República espanyola va desmantellar i confiscar la potent indústria de guerra desenvolupada en pocs mesos pel conseller Tarradellas seguint les instruccions del president Companys.
Que potser parlava Montilla de l’amarga carta de Companys al president del govern espanyol, Juan Negrín, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginació que sofria el Govern català?
Podríem afegir-hi molts altres exemples, com les múltiples detencions de Companys quan exercia d’advocat i defensava els treballadors, però no cal avorrir el personal. És molt vàlid defensar una determinada idea de país. És molt legítim defensar un model d’Espanya inclusiu que respecti les aspiracions catalanes. El que no és de rebut és reescriure la història per adaptar-la al nostre relat. La meva àvia, d’això en deia mentir.
