Verba docent

Ja hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc de la política nefasta d’AENA pel que fa als aeroports en general i al de Barcelona en particular. Tal com passa amb els trens de gran velocitat, que estan estructurats de forma radial amb epicentre a Madrid, els sistema espanyol d’aeroports està dissenyat al voltant d’un macro-aeroport hub a Barajas, i aeroports menors que l’alimenten, amb vols de curt recorregut.

Ahir, però, Iberia anunciava que tornava a oferir vols intercontinentals des de Barcelona. “Iberia s’ha tornat a enamorar de Barcelona“, escrivia Josep Ferrer a l’Avui. La notícia explica que la línia aèria començaria a oferir vols a Sao Paulo i Miami des de l’aeroport d’El Prat. Què potser la gent d’AENA ha entès finalment el missatge federal dels socialistes catalans que mai no passa de la Franja? Què potser s’ha decidit a escoltar els reclams de l’empresariat català, la Generalitat i la societat civil sobre l’aeroport? Res més lluny de la realitat, malauradament.

Iberia s’ha vist forçada a fer el numeret per evitar que altres actors entressin a El Prat a cobrir una demanda real i existent. Singapore Airlines fa més de sis mesos que havia sol·licitat la ruta amb Sao Paulo, al Brasil. AENA i Espanya s’exposava a sancions europees si denegava una ruta que ningú no cobreix, per la qual cosa ha preferit que sigui Iberia qui operi la ruta. Una decisió molt coherent vista des de Madrid. Vista des de Barcelona, però, què és millor? Connectar-nos amb Amèrica Llatina o amb Àsia, el nou pol econòmic mundial?

No ens enganyem. Aquests vols d’Ibèria són un premi de consolació per entretenir el personal. L’aeroport de Barcelona segueix sent la T4 de Madrid. Els vols de baix cost i de curt recorregut seran majoritaris, per alimentar els vols intercontinentals del hub madrileny. Per això AENA puja les taxes de l’aeroport de Girona, per desviar trànsit de baix cost cap a El Prat.

Una situació que només canviarà quan el destí dels nostres xarxes de comunicació es decideixi a casa.