Les consultes, primera força polÃtica del paÃs
25 abril 2010 per Germà Capdevila
Els diaris unionistes i la rà dio i la tele nacionals parlaran de la “discreta participació”, però les números canten, i no es pot negligir l’èxit indiscutible de les consultes.
Un moviment ciutadà al marge dels partits, sense recolzament dels poders fà ctics, que ha mobilitzat més de 60.000 voluntaris i ha fet votar més de mig milió de catalans, és un acte de radicalitat democrà tica que marca el camà de les revolucions pacÃfiques del segle XXI.
Els números canten, i són el millor argument per desmuntar els que parlen de “baixa participació” en una consulta no vinculant. En percentatge, els vots a favor de la independència són la primera opció polÃtica del paÃs, per sobre de qualsevol partit polÃtic:
- Vots pel SI a les Consultes: 20,88%
- CiU (Parlament 2007) 17,58%
- PSC (Parlament 2007)Â 14,96%
- ERC (Parlament 2007)Â 07,82%
- PPÂ (Parlament 2007) 05,94%
- ICVÂ (Parlament 2007)Â 05,31%
- C’s (Parlament 2007) 01,68%
Fins i tot si parlem de números absoluts el panorama és impressionant (Consultes vs. eleccions al Parlament 2006):
- CiU 935.756
- PSC 796.173
- Consultes:Â 452.032
- ERC 416.355
- PP 316.222
- ICV 282.693
- C’s 89.840
La diferència amb CiU i el PSC pot semblar molt gran, però el mig milió de vots de les consultes corresponen només als municipis on s’hi han celebrat. El 63 per cent dels catalans viuen a municipis on encara no s’ha fet cap consulta. És a dir més de 3,3 milions de ciutadans que encara no han pogut dir la seva. Si només un 15 per cent votés pel SI, les consultes superarien el PSC i CiU.
El resultat de les consultes és senzillament demolidor. En molts ajuntaments, els vots pel SI (com ara a Girona, Olot, Manresa o Igualada) han estat superiors als que han rebut els alcaldes i alcaldesses i cadascú dels partits en les darreres eleccions. El missatge és clar: si els partits catalans no lideren el canvi, els ciutadans s’organitzaran pel seu compte i tiraran pel dret. Pel dret a decidir.