Verba docent

Més enllà de la manipulació escandalosa de les consultes per part d’alguns mitjans de casa nostra, cal fer èmfasi encara en les dades objectives que expliquen l’èxit impressionant de les consultes.

En l’entrada anterior d’aquest bloc parlàvem del fet que les consultes han tret més vots que qualsevol partit polític, en percentatge. Aquest aspecte destaca encara més si tenim en compte que les consultes s’han dut a terme enmig d’un silenci informatiu deliberat (amb comptades excepcions, com ara El Punt o l’Avui, i els mitjans digitals) i sense els recursos econòmics immensos dels partits polítics. Un cop més, els números canten (la primera columna mostra les aportacions de les administracions, la segona, el percentatge de vots obtinguts sobre el padró):

• Consultes                        O €                            20,88%
• CiU (Eleccions 2006)       3.595.572 €              17,58%
• PSC (Eleccions 2006)      3.248.079 €               14,95%
• ERC (Eleccions 2006)      1.828.341 €                 7,82%
• PP (Eleccions 2006)         3.188.485 €                 5,94%
• ICV (Eleccions 2006)       2.204.453 €                 5,31%

Les comparacions són demolidores. Les eleccions al Parlament es fan amb una publicitat institucional prèvia molt activa per instar la participació. Els mitjans en van plens a vessar. Els principals partits es van gastar més de 14 milions d’euros en la última campanya. Alhora, el partits tenen un deute acumulat amb les caixes de més de 54 milions addicionals. Del finançament ocult dels partits, millor no parlar-ne.

Per contra, un grapat de ciutadans tiren endavant unes consultes sense cap suport institucional, enmig del silenci dels mitjans, sense aportacions econòmiques de les administracions ni de les caixes… i obtenen un suport més elevat que qualsevol dels partits parlamentaris. I alguns mitjans tenen la barra de parlar de “pinchazo” o de “baja participación”… Es pot dir més alt, però no més clar.