Verba docent

Volia escriure quelcom relatiu a la decisió de Ryanair de reduir les rutes des de l’aeroport de Girona en favor del de Barcelona.  Sortosament, em puc estalviar gran part del que volia dir, reproduint part de l’editorial d’El Punt del 17 de febrer, que complementa l’ampli desplegament informatiu del diari per explicar el  fet:

“Com s’entén la voluntat d’Aena de convertir el Prat en un gran aeroport de vols de baix cost i deixar, d’aquesta manera, el paper d’aeroport principal espanyol a Barajas? Si no és així, com és que el de Barcelona és l’únic dels grans aeroports europeus que reuneix tants vols de baix cost i en canvi aquests, com passa a Londres, Milà, Frankfurt o París, no són desviats a aeroports secundaris com el mateix de Girona o Reus? I com és, finalment, que Ryanair ha trobat portes obertes i totes les facilitats del món per implantar-se al Prat en detriment d’altres companyies del país, a les quals sovint s’han posat obstacles per iniciar determinats vols? Els problemes, doncs, són ben clars i estan ben determinats. Com solucionar-los? Que siguin les institucions catalanes les que gestionin els aeroports del país. Si no és així, temem molt que el futur dels nostres aeroports serà més aviat negre: Girona i Reus, aturats, i Barcelona, convertit en una instal·lació de segona fila.”

Com dirien els americans, “crystal clear”. Està més que clar qui és el responsable de tot plegat. Primer, la decisió política de Madrid de fer de Barajas el gran hub de la península, alimentat per la resta d’aeroports perifèrics, El Prat inclòs.  Segon, la gasiveria catalana en permetre-ho. Mentrestant, anem posant diners en una línia aèria catalana que no pot decidir a on volar des de Barcelona, condemnada a ser una altra companyia regional.

En fa gràcia que tothom se’n faci creus de la marxa de Ryanair de Girona. Si jo fos directiu de Ryanair, i em donessin els slots de l’aeroport de Barcelona a preu de fira, alhora que no em baixen els preus de Girona, està claríssim que faria el que fa Michael O’Leary: marxar de Girona i anar-me’n a Barcelona.

Un país seriós amb poder sobre el sistema aeroportuari, faria de Barcelona un hub intercontinental amb tres aeroports satèl·lits (Reus, Alguaire i Girona) que l’alimentarien amb passatgers de vols regionals europeus. Com que deixem que això es decideixi des d’un despatx d’AENA a Madrid, tots els aeroports catalans són satèl·lits de Barajas.  La culpa no és de Ryanair.

Més informació en aquest treball de l’especialista Pere Suau.