Del Rimbau al Riberal

L’estat francès, sempre capdavanter, torna a ser exemplar: reconeix oficialment que les corrides de toros fan part del patrimoni cultural i immaterial francès.

És el primer estat a fer-ho, ni l’estat espanyol havia gosat!

Ja tothom ho sap, aquesta tradició secular és una tradició molt francesa, per a assegurar-se’n, cal mirar el vocabulari utilitzat pels “aficionados” francesos. Per cert, no entenc res a les corrides, llavors he visitat una pàgina web i hi he manllevat uns termes que me semblen genuïnament francesos: Alegria, Burladeros. Callejons. Descabello. faena. Grados. Indulto. Llenazo. Muleta. Novillada Novillero. Olé. Paseo. Péon. Rejoneador. Soso. Tercio. Viento.Yema. Zapatillas…

No vull entrar en el debat de si sóc a favor o en contra les corrides, però sí que aquesta declaració de patrimoni cultural immaterial interpel·la.

Tinc dues qüestions:

1- Per què aquesta tradició, malvista per una major part dels ciutadans de l’estat francès, relacionada sobretot amb Espanya, ha obtingut un tal reconeixement?

2- Com ho hem de fer els catalans per mor que les nostres tradicions siguin acceptades per l’estat autoanomenat “le Pays des Droits de l’Homme”?

Si Catalunya fos estat, llavors la tradició dels correfocs seria segurament digna de figurar al patrimoni universal francès, però els correfocs són activitats tradicionals provincials…

El dissabte 16 d’abril amb l’entitat Aire Nou de Bao he pogut participar a la celebració dels actes de la sant Jordi a Cànoes.

Es podria criticar el fet que s’hagi celebrat una setmana abans de la data correcta i segurament més coses, però no és el meu propòsit.

Com en cada municipalitat de Catalunya nord trobem elegits preocupats pel futur de la llengua catalana.

A Cànoes, han decidit fer aprovar pel Consell Municipal una Carta a favor de la llengua catalana, semblant a la Carta del Consell General o la Carta de Perpinyà.

Més enllà de la satisfacció d’haver aconseguit aquest primer pas, els mateixos responsables d’aquesta municipalitat rossellonesa tenen una altra preocupació: COM APLICAR LA CARTA? Són elegits, tenen voluntat i responsabilitats però els falta consells i eines, i no volen que la Carta quedi com les dues altres: inaplicades.

No existeix encara a Catalunya nord un veritable organisme institucional que ajudi a sortir de l’impàs.

Fa un parell d’anys havia de néixer un sindicats de batlles per a la promoció de la identitat catalana. Aquest projecte s’ha quedat adormit.

Contràriament al que passa a altres territoris de l’estat francès no hem sabut crear una oficina de la llengua catalana. Hi ha hagut projectes, han mort a l’ou.

Tanmateix nos caldrà respondre a les esperes d’aquests qui volen tirar endavant.

El 2 d’abril del 1700, per edicte reial, el Lluís XIV rei de França prohibia l’ús oficial de la llengua catalana.

Per nosaltres catalans del nord aquest edicte simbolitza el declivi de la llengua catalana, una mena de condemna a mort volguda pel reialme francès i mantingut pels regims  successius siguin monarquies, imperis, repúbliques o dictadures.

Han passat 311 anys i la realitat és que l’edicte és sempre vigent, França refusa sempre i encara el dret a la paraula als pobles dominats, però la bona notícia és que 3 segles no han estat suficients per a neutralitzar-nos del tot.

Aquesta bona notícia tanmateix s’ha de matisar i molt!

Tres segles més tard, el 25 de juny del 1992 els parlamentaris francesos feien entrar la llengua francesa a la carta magna de la seua sagrada república: la Constitution. Han  inscrit l’article 2: “La langue de la République est le français“.

A favor nostra tenim ben poca cosa.

Els parlamentaris han inscrit un reconeixement de les llengües minoritzades (en deien “patois” ara en diuen llengües regionals) a l’article 75.1, el 2007 Consell General ha aprovat una Carta a favor de la llengua catalana i el 2010 és l’ajuntament de Perpinyà que ha aprovat una Carta similar.

Però no se cal enganyar, el fet que la llengua de la república sigui la francesa fa força de llei, mentre que el reconeixement de les llengües minoritzades que sigui a final de la constitució o per les institucions locals, no dóna cap dret als pobles sotmesos.

Descuidavi, tenim a favor nostra la voluntat de viure d’existir, per això lluitem.

És necessària aquesta MAT lligada a les centrals nuclears? El drama del Japó hauria d’obrir a nivell dels estats europeus el debat sobre la necessitat del desenvolupament del nuclear.

La major part dels nord-catalans entenen el català, bona part el parla, una part significativa l’escriu… les empreses, les institucions, aquests qui comuniquen el fan servir molt poc. Interpel·lem aquesta gent per a fer viure la llengua.

El senyor Carlos Badia ha contestat clarament i en català a la carta que se li va adreçar. A sota vos posi la resposta

Benvolgut Senyor Pi Albertí,

El celler Arnaud de Villeneuve esta situat a França, li hem posat el nom en Francès per no crear cap confusió a la nostra clientela Francesa i internacional, ja que actualment el Rosselló forma part de l’estat Francès.

Per la vostra informació el nom exacte era Arnaldus de Villa nova, em sembla doncs que també vostè li modifiqueu el nom! Per finalitzar la correcció només afegir que podríem dir que va néixer i viure a la Corona d’Aragó, per aquest fet en diverssos documents es pot llegir el seu nom en idiomes diferents, Francès, Català i també en Castellà.

Heu rebut aquest correu (per error els llistats son llargs) perquè oferim els vins dolços de la nit de santa Llucia i tots els vins de la nit de Sant Jordi, jo m’encarrego de les ventes a exportació i també a Catalunya.

Arnaud de Villeneuve es l’únic celler Rossellones en tenir una gama de vins en català, i també tots els aspectes que fan referencia a la seva comunicació és tot en Català (la gran majoria de las bodegues de Vilafranca del Penedes no ho fan).

Ja fa 5 anys que distribuïm aquests vins etiquetats en Català a Catalunya i arreu del món (Anglaterra, Polònia, Alemanya, Suïssa i aviat a nord-Amèrica!) i mica en mica és va consolidant. La gama etiquetada en Francès és present a mes de 30 països arreu del món, tot i l’esforç del celler la veritat és que a Barcelona no ens han pas esperat i les vendes continuen sent escasses.

Em sembla que el suport que hem donat, donem i donarem a organismes com Omnium Cultural, Radio Arrels i molts altres ens permeten estendre i engrandir més profundament les nostres arrels a la nostre Terra, el Rossellones. A traves dels nostres vins participem activament en la difusió i coneixement de la llengua catalana, i també de personatges il.lustres com Arnau de Vilanova.

Agraïm el seu toc d’atenció tot i tractar-se d’un error, i l’encoratgem a seguir la tasca de fer que altres cellers de la Catalunya Nord i també de Catalunya segueixin l’exemple del celler Arnaud de Villeneuve i la seva gama de productes Castell Pesillà.

Endavant amb passió i respecte, endavant amb correcció, només d’aquesta manera farem que les persones que vinguin a la nostra terra estimin la nostra llengua!

Salutacions cordials

Carlos BADIA

Arnaud de Villeneuve

Hall 5 E 27, You are welcome!

Cell :    +33 (0)674563024

office:  +33 (0)468647920

skype: carlos.badia66

adress: RD 900, km 153, BP 56, 66002 Rivesaltes FRANCE

Els anys 70 i 80 els candidats catalanistes han creixit, els anys 90 han fet coalicions amb partits jacobins. Ara és hora d’afirmar-se. el partit ultra dretà FN guanya terreny, els partits centralistes volen monopolitzar els vots, no ens deixem enganyar.

Els cellers vitícols de Catalunya Nord volen jugar la carta de la catalanitat, carta que perd la seua identat darrera una afrancetzació (des)controlada.

A Catalunya nord volem viure les tradicions catalanes en tota normalitat, tenim suport de les federacions, de les colles, de les institucions… però a vegades hi ha acceptacions que poden fer mal. Quan una colla sudista accepta tanques a Catalunya nord ens condemna a ser engabiats.

Cada matí llegeixi les notícies del Punt, de Vilaweb… i d’un parell més de webs.
És sempre interessant tenir les informacions d’un punt de vista autocentrat ja que ens dóna una visió catalana de l’actualitat i no francesa o espanyola.

La notícia del Punt relativa al partit de la USAP a Montjuïc diu:

Segons informa L’Independant, la penya del club Les Barretines ja té una vintena d’autobusos per viatjar a Barcelona i com que no en troben més han hagut de contactar amb companyies catalanes per fer front a la demanda…

llavors he fet un clic a la notícia de l’Indépendant per a comprovar, i efectivement:

…”Nous avons déjà rempli 18 bus !”, confirme Jean-Marc Pastoret, le président des Barretines.   « C’est autant qu’un TGV pour une finale à Paris ! Nous avons même dû réserver des bus à des sociétés espagnoles, car la demande est trop forte sur le département ».

En fet una  i altra notícia són semblants, però vistes amb perspectives diferents.
Des de l’Indépendant els catalans són a Perpinyà, i més enllà de l’Albera tindríem espanyols.
Des del Punt és el contrari, els catalans serien al sud de l’Albera mentres que no hi ha cap dubte, al nord seríem francesos.

En general la perspectiva del Punt m’agrada, avui no m’acaba de convèncer… la visió de l’Indépendant tampoc m’ha agradat i no només avui.