Un missatge recurrent dels “entesos” és el de la dimensió de les empreses. Segons sembla, el camí per a superar la crisi és adquirir dimensió. La veritat és que no ho acabo d’entendre. El 95% de les nostres empreses tenen menys de 10 treballadors. Són, per tant, empreses molt petites.
Aquestes empreses estàn condemnades a desaparèixer si no afronten processos de fusió? Des de l’administració sembla que així sigui. La mateixa ministra Salgado, en una visita de fa pocs dies a Girona així ho va deixar entendre. El president Zapatero reuneix als caps de les grans empreses. Gairabé totes són empreses que treballen en mercats regulats o molt depenents de la contractació pública: elèctriques, bancs, grans constructores d’infraestructures, telecomunicacions, etc.
Els seus caps passen per esser grans empresaris, però gairabé cap d’elles crea llocs de treball; però això sí: totes tenen poder d’interlocució i influència en l’administració.
De veritat pensen que aquestes empreses ens treuràn de l’atzucac? Més aviat penso al contrari: el camí és potenciar a les petites i intentar que siguin més eficients. Segur que, al final, això ens resultarà més barat, durador i fiable.