Arxiu de la categoria: General

Josep Anglada va nèixer al carrer de Gurb de Vic l’any 1959. De ben jove va exercir de pinxo de barri, provocador i cruel, sobretot amb qui ell considerava com a més dèbil, inclosa la seva família directe. Al seu … Continua llegint →

El conseller d’Interior, Felip Puig, està aconseguint el què semblava impossible: fer bo el seu predecessor, Joan Saura i convertir en un acte de fe la llei de Murphy, segons la qual el més dolent encara pot empitjorar. De la … Continua llegint →

L’excés d’explicacions , -res a veure amb informacions- que proporcionen el mateix excés de canals de tot tipus, ha comportat gairebé la quadratura del cercle. El suposat periodista-informador-comunicador, ha passat a ser el centre de les seves pròpies explicacions, fins … Continua llegint →

Aquests dies la premsa s’atipa d’embafar-nos amb el ridícol sainet del 23-F en motiu dels 30 anys de la irrupció del “xusqueru” Tejero al Congrés de Diputats, pistola en ma. Pels testimonis que recullen els diaris, sembla que passi el … Continua llegint →

La mort de Maria Schneider ha provocat una allau d’opinions sobre la seva carrera, la seva suposada actitud autodestructiva, i sobretot sobre la seva interpretació en l’obra mestra de Bernardo Bertolucci, El darrer tango a París. Recordo amb claredat la … Continua llegint →

Hi ha paraules fonamentals que han estat des de fa temps esborrades del lèxic dels polítics i treballadors de la comunicació. Una d’aquestes és “felicitat”, i vegin per on, potser l’haurem de recuperar en els temps que corren, i desproveir-la … Continua llegint →

Aquests dies els diaris acostumen a incloure en les pàgines de les eleccions aquells qüestionaris de preguntes i respostes ràpides -qüestionari Proust en diuen pomposament-, en les quals es demana a l’entrevistat a quina hora es lleva, quan val una … Continua llegint →

Des de la recuperació de les llibertats democràtiques que no havia sentit parlar tant de política al meu voltant. A casa, al cafè i a la feina, percebo que tothom en parla, i malament. Lladres, estafadors, no n’hi ha un … Continua llegint →

Dilluns, 25 d’octubre, el diari de les comarques gironines “El diari de Girona” publicava un excel·lent reportatge de Carme Vilà. Entre d’altres excel·lències hi havia la de què s’entenia tot i molt clar. El treball anava d’un ramat de quaranta … Continua llegint →

Barcelona va donar dos grans Manolos a la història cultural d’aquest país. Un va ser l’assagista, novel·lista, poeta, dramaturg i periodista, Manolo Vázquez Montalván, i l’altre el dibuixant Manolo Vázquez, que segons la llegenda signava by Vázquez perquè no el … Continua llegint →