Joan Llorenç Solé, artista i cantant nord-català (autor, compositor i intèrpret alhora), presenta el seu sisè àlbum aquest pròxim diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya): un disc compacte harmònicament i melòdicament realitzat amb l’orquestra « Amoga» de Vidreres (Principat de Catalunya).
Aquest nou CD té com a títol el nom epònim d’Estavar: un poble que es presenta com a font d’inspiració en els seus llocs i en els seus paisatges, però també una treva íntima de l’artista, enfrontat al curs de la vida i del temps. Una treva emocional que talla amb la comunicació que lliguen el silenci i la música, i això des de l’alba de la humanitat.
Joan Llorenç Solé s’ha parat a Estavar. S’hi ha aturat. A Estavar, aquest artista jove escriu, compon i canta… tant si es vol com si no es vol…
La veu i les cançons de Joan-Llorenç Solé s’afirmen i s’estenen al llarg de la rectitud dels solcs de la plana cerdana. Encara que sigui una terra batuda i segada pels capricis de la història i del mal temps, aquesta terra roman humil i superba, nodrida per la feina, pels espers i per les vicissituds dels qui l’habiten i l’animen.
La Cerdanya es desperta, ensuma l’alba plenera i es cristal·litza en el primer títol de disc. ‘Estavar” és  una declaració personal, tant com universal del cantant. Joan Llorenç Solé projecta la seva recerca d’infinit i d’absolut en aquest poblet. El vilatge cerdà és l’alto de la seva questa saludaria.
Joan Llorenç Solé proclama en veu alta la seva catalanitat, així com la seva lluita militant : “El trobador” (navegant entre el tango i la rumba), “Sang i or” (confessió sencera i sincera), “Deixeu viure-me”( oscil·lant entre el cant i l’havanera popular), “El meu Canigó” (muntanya sagrada del nostre país)… Atípic: “El bar dels poetes” saluda i homenatja els fars de la cançó i de la literatura nord-catalana. També singular :”L’olla” -símbol vernacular i culinari dirigit pel mestre gastronòmic « Barbufat », personatge epicúria – suscita visions i notes, al gust, al païdor i al plaer de J. L. Solé.
“Jo sóc de Perpinyà” (lletra de Joan Cayrol – música de Jordi Barre) segella la identitat pregona de l’artista: català de Perpinyà ben entès, però, amb tot i això, català del món més certament.
La intimitat de l’artista s’expressa, més enllà de la seva modèstia i de la seva reserva contingudes, en l’amor púdic i familiar (“Història d’amor”, “Vestida de nit”). Al llarg d’aquests textos, el cantant ret homenatge a la seva esposa estimada. Per tant que es vulgui fort dels anys de felicitat viscuts, es declara ric dels espers que perfila la seva vida.
La memòria – un tema tant perenne com d’actualitat – es tradueix i es destaca al llarg de les dues últimes cançons: “Jo me vull recordar” i “Em queda del passat”, cants bressolats d’imatges que l’hivern oblida, però que ressuscita la vida …                          Joan Iglesis