El mateix dia que llegeixo que el pa, els ous i la llet i els seus derivats s’encariran un vint per cent, llegeixo que els guanys de Telefònica fins el mes de juny han crescut un seixanta-sis per cent. I no puc evitar que em vinguin a la memòria els beneficis astronòmics que anuncien cada sis mesos les entitats bancàries. Cada dia s’estrangula més i més les economies familiars. Apugen el preu dels productes alimentaris, de l’aigua, de la llum, del gas, del telèfon, de les hipoteques, de la gasolina, de tot, amb l’excusa de l’augment dels costos de producció o el manteniment dels marges empresarials, i a final de semestre es vanen dels increments de milions d’euros que han aconseguit en els resultats financers. Per què mostren tan poca consideració per les persones que tenen problemes per arribar a final de mes, que cada dia són més? Se’ls en refot que la gent no pugui estalviar i se’n riuen dels que han de fer veritables jocs de mans per cobrir econòmicament les necessitats bàsiques de la família. Només pensen en els seus accionistes i en fer saber a tothom que frueixen d’una gran bonança econòmica. Les persones, en realitat, no els interessem per res. Empresarialment són notícies esplèndides, però quan les llegim ens sentim estafats, i tenim la certesa que no tindran cap repercussió positiva en nosaltres. Quan l’economia va bé no ens en beneficiem mai, i quan va malament ens toca pagar els plats trencats. Aquesta manera que tenen de fer és fastigosa.