La gent és molt sensible als incendis forestals. Una amiga m’explicava que després dels incendis del 2001 al Cap de Creus, va pujar-hi per observar-ne els efectes. Es va trobar una guarda de la reserva natural abraçada a un arbre cremat i vessant llàgrimes desconsoladament. Ens impressionen les flames, les columnes de fum visibles a gran distància, l’olor a fusta cremada i el paisatge desolador i ennegrit que queda després. Cada estiu, a causa de la delictiva actuació d’incendiaris, malintencionats o malalts o totes dues coses, i de la inconscient deixadesa d’alguns insensats, hem de lamentar que se’ns cremin un munt d’hectàrees de massa forestal. Sense pagesos que mantinguin net el sotabosc, s’imposa la necessitat de trobar solucions que previnguin els desastres. No sé a què s’espera per organitzar brigades de neteja dels boscos, per exemple. Ja n’hi ha algunes, però són purament testimonials. Que s’utilitzi als militars, a presos a canvi de beneficis penitenciaris, o que es contractin treballadors. Que s’ho facin com vulguin, però que d’una vegada s’intensifiquin les accions preventives més enllà de les campanyes publicitàries de sensibilització. Cal exigir als polítics que hi facin alguna cosa per responsabilitat, per eficàcia, per presumir de bons gestors o per recaptar vots. Pel que vulguin, però que actuïn i facin el que han de fer, que ja fa massa anys que, en aquest tema, semblen adormits.