Sento a dir constantment que els ordinadors i internet alienen i deterioren les relacions interpersonals. S’argumenta que la gent jove ja no es troba sinó que les amistats es creen i alimenten principalment a través de la xarxa. A part de ser mentida, és una visió catastrofista originada per la por d’un entorn que a determinada gent li sembla incomprensible i inabastable. I no ho és, si ens hi apropem amb la ment oberta i es fa l’esforç de comprendre’l, o almenys d’aprendre a usar-lo. Internet és una potentíssima eina que està canviant el món i també les relacions humanes, és veritat, però no necessàriament per empobrir-les, sinó sobretot per la possibilitat d’eixamplar-les cap a milions de persones d’arreu que no coneixeríem mai per altres canals. I també facilita mantenir el contacte amb aquells amics, coneguts o familiars que no podem veure tan sovint com voldríem per falta de temps, per exemple. Podem saber què fan, què els falta, si estan contents o tristos i participar de les seves vides constantment, si ens ho permeten. S’afermen els llaços, se’n creen de nous i ens podem fins i tot enamorar. Renunciar a la possibilitat d’arribar a més gent, al volum d’informació que hi ha a la xarxa, a agilitar tràmits i gestions, és enrocar-se voluntàriament en una versió del món que està deixant d’existir, i optar per convertir-se en un nou tipus d’analfabet. S’han d’aprofitar les oportunitats que la tecnologia ens ofereix i adaptar-s’hi, no tindre’ls por.