La palla en l’ull aliè

El dia abans de la inauguració dels jocs olímpics, el president dels Estats Units va verbalitzar la preocupació que li provoca el poc respecte que té el govern xinès als drets humans. Deixant de banda la realitat, tan palpable com lamentable que a la Xina no es respecten aquests drets fonamentals, agafen ganes de dir-li quatre coses al president Bush. Per exemple, que provoca repugnància que només denunciïn les injustícies quan els hi convé. Es mou, com molts governants, exclusivament per conveniència política i mai per convicció ètica. El seu país ha permès genocidis, ha amagat i protegit acusats de crims de guerra com Karadzic, ha incitat i finançat guerres fratricides, ha envaït països sobirans, aplica la pena de mort, tenen empresonades persones a Guantánamo ( i vagin a saber a on més) sense judicis ni drets de cap mena, i un munt d’inhumanitats més. Quina credibilitat moral tenen les seves paraules? Cap. La seva força són els diners i les armes, i aquests factors no el legitimen per fer judicis ètics. Bush manifesta sovint que creu fermament en Déu. És clar que només hi creu quan li va bé. O això, o ningú li ha parlat del “ No mataràs” ni del “ No aixecaràs fals testimoniatge”, per exemple. També deu haver fet coses bones per la gent del seu país ( només faltaria), però és responsable directe i indirecte de moltes morts i assassinats. En un món just, seria acusat i condemnat per crims contra la humanitat. I no seria l’únic, per desgràcia.